Avui em plau poder escriure un article recordant els bons temps de lluita contra el fenomen dels «manteros».
Hi ha una certa fina ironia en el fet, ja que en els darrers temps, he pogut arribar a conèixer casos que fan precisament curiós, i a la vegada perillós, el fet que un petit empresari com jo, dedicat a la difusió del nostre patrimoni i història, en la millor manera possibles, enfronti un sector que, resulta tenir garantida la complicitat dels actors que en teoria, només en teoria, haurien de ser els més actius en la lluita contra un fenomen fraudulent, i milers de vegades denunciat, per gairebé tots els sectors de la societat d'aquestes Illes.

Sí, senyors meus, per a aquells que no ho sabien, els ho dic ara, determinats TTOO autoritzen, i d'altres proporcionen els mitjans, per vendre les mil vegades maleïdes, i mai suficientment perseguides excursions dels «manteros», i d'això evidentment hi ha proves que també treuen diners. N'hi ha que, no contents amb prostituir el mercat alemany, al qual atraquen sense miraments, aprofitant"se de la tradicional bona fe i confiança dels turistes que ens honoren amb la seva visita, els hi venen articles de propietats impossibles, quan no, oportunitats miraculoses de preu a un mòdic 300% de sobre"cost, tot això manipulat per un bon grapat de compatriotes seus, que aconsegueixen que els ben intencionats baixin la guàrdia, pensant, amb un excés d'ingenuïtat, que els seus no els enganyarien. Ara, aquests mateixos intenten una vegada més, i ja els dic, utilitzant els canals de distribució dels TTOO, penetrar al mercat britànic, però mirin per on, curiosament fins a dia d'avui, amb els anglesos no els va tan bé, ho posin com ho posin, els britànics no són precisament el que es diu fàcils, o víctimes potencialment adequades, no sabem ben bé si és el seu caràcter desconfiat, o d'altres elements psicològics més complicats, però no es deixen. Me n'alegro. A uns quants polítics, els diria que si fan una passejada per Sóller o Alcúdia diàriament, veuran on són les promeses d'acabar amb els «manteros»; de set a quinze autocars diaris, i cadascun dels clients asseguts a aquests transports, quan deixen Mallorca, se'n van amb la convicció íntima que els han estafat, que els han robat, i que ha estat a Mallorca, per extensió de la responsabilitat, els mallorquins, i això sí que no ho hauríem de consentir.

I, per finalitzar, ja l'esperpèntic tema de la requalificació dels terrenys de sa Pobla, amb la voluntat del més insigne mèdium electoral, judicialment reconegut, i no sabem si n'hi ha més, de la nostra Illa mallorquina. Com si fos el Reial Madrid "perdó" se li podrien, sempre presumpta- ment, sanejar els comptes vermells, d'un any atípic per a tots els actors de l'escena turística, a una de les empreses de «manteros» més coneguda.

Quins nassos, sempre presumptes, els d'aquells que aprovin a l'Ajuntament i al CIM una requalificació per uns terrenys que han estat dedicats i que, presumptament, es dedicarien, a una activitat que perjudica la nostra imatge com a destí turístic i que malmena la nostra imatge com a poble. El poble, que és molt savi, acabarà per passar comptes a aquells que s'omplen sa boca de xerrar de qualitat, i després actuen com a lladregots de baixa estofa.