En aquests moments hi ha dos productes alimentaris —les avellanes i el pollastre— que produeixen amb molta qualitat la pagesia de la nostra terra, que travessen una crisi greu . La davallada de la fruita seca ve de lluny. La salvatge competència deslleial de Turquia, que produeix a baix preu amb poca qualitat i sense cap mena de controls mediambientals, és quelcom, malauradament, força conegut. Pel que fa a un altre producte tan peculiar —el pollastre— la cosa encara és més escandalosa; ja que el mercat ha estat saturat i els preus (pels productors autòctons que no pas pels consumidors) s'han ensorrat, per culpa de les importacions incontrolades de Tailàndia i el Brasil. El més greu de tot és que aquest pollastre asiàtic i sud—americà s'engreixa amb hormones i medicaments totalment il·legals a Europa .

Amb la crisi d'aquests dos productes tan emblemàtics es posa de manifest la feblesa de la democràcia en què vivim. Perquè aquí qui realment mana és la plutocràcia, mitjançant l'imperi de la plusvàlua. És a dir, que una oligarquia molt poca—solta compra, al tercer món, una matèria primera molt barata i de poca qualitat, té al seu abast una força de treball encara més barata per transformar i posar al mercat aquests productes i en règim de quasi monopoli, el més car possible.