He llegit, en el número corresponent a avui, dia 2 de setembre, l'article del senyor Miquel Payeras titulat «Ecologisme i Catalanisme».
Altres vegades havia estat d'escriure-us a propòsit d'aquest col·laborador. Avui, a la fi, m'hi he decidit. I supòs que no seré jo l'únic que reaccioni al seu article.

L'article en qüestió (com molts dels que el senyor Payeras escriu) és un prodigi d'ambigüitat. Diu com qui no n'és, falseja dades, deixa insinuacions penjades, prova de fer passar, dins el gruix del text, missatges subliminals, supòs que amb la intenció que «surtan su efecto sin que se note el cuidado».

Pel que fa a les seves afirmacions sobre ecologisme, per avui no en tractaré. Ara, quan entra en el tema del catalanisme ja comença falsejant dades. Fins i tot les enquestes més pessimistes (pessimistes pel que fa a l'estat de la nostra llengua) no donen, ni de lluny, que dos terços dels mallorquins ni se servesca del català. Això és, simplement, una fal·làcia que, amagada dins la llargària de l'article, pot penetrar la percepció de molta gent sense que se n'adonin.

Quina és la intenció d'aquesta afirmació? Atacar el sistema educatiu vigent a les Balears? Perquè jo us garantesc que l'escola ha ajudat decisivament a integrar molts d'infants d'immigrats. I m'agradaria que altres lectors hi diguessin la seva. A la part forana, l'acció de l'escola evitant la disgregació social ha estat decisiva.

Afirma, el senyor Payeras, que aquesta política i altres d'orientades en el mateix sentit, d'integrar la població nouvinguda, perjudiquen els mallorquins. Què vol dir, exactament?

Per aquí podria continuar, llarg i espès, perquè crec que el mínim sentit deontològic d'un periodista li imposa d'esser clar i no contribuir a crear confusionisme. Més que més si aquest confusionisme és interessat i no té res d'innocent. Sobretot, que no tiri la pedra i amagui la mà.