És el 'colmo', Pere!

Ha duit el PSM no només a l'ànima i a l'ADN, també el duia a les inicials.

I el va dur a les més altes cotes de poder.

PSM (Pere Sampol Mas) va ser la vertadera oposició a Gabriel Cañellas.

Sampol va ser un polític ambiciós en un partit on esdevenia Secretari General el que més vegades negava que ho volia ser.

Vicepresident lleial d'un Govern amb socis cinturó negre en deslleialtats.

El millor Conseller de Comerç de la Història segons els comerciants que després no el varen votar, però li varen fer un homenatge...

Avalador del pacte del PSM amb Convergència, amb aquell «vos assegur que no són de dretes!»

Un montuïrer a Madrid. I a Brussel·les per denunciar el genocidi a Ruanda.

Va ser una geneta en el cementeri d'elefants del Senat espanyol.

Incansable defensor de la llengua i la cultura, i, sobretot, dels interessos econòmics dels illencs davant el tracte «colonial» que rebem de l'Estat espanyol.

I, tanmateix, en tornar ens ho va dir, ell que ho havia tocat amb les mans: «Espanya no té remei».

Havia estat madridista en un entorn de barcelonistes.

I no només va assolir el somni humit de qualsevol polític que és sortir a l'APM, sinó que la seva «això és es colmo!» és un dels recursos més usats del programa de zapping.

Ara, però, el colmo serà recordar en PSM i no poder evitar la sensació de buidor màxima i de tristor absoluta.