El diplomàtic de la Nació sense Estat

Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936), va ser fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), defensor dels drets nacionals dels Països Catalans i referent de l'internacionalisme català.

Va ser secretari de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané, cosa que li va reportar viure la dura experiència de l'exili.

El 1981 va ser un dels promotors de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.

El 1993 va crear la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. El 1996 va ser cofundador de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) i va ser un dels promotors i redactors de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, de la qual actualment en va ser copresident del Comitè de Seguiment.

El 2005 va participar en la fundació de la Plataforma pel Dret de Decidir i el 2012 va ser un dels impulsors de l'Assemblea Nacional Catalana.

A nivell personal, només fent un repàs ràpid al seu currículum, podem comprovar fins a quin punt vàrem coincidir en la majoria de projectes que va ajudar a posar en marxa.

Coincidirem en mil lluites i sempre va ser un referent. Li he d'agrair, a més a més, que quan em varen sotmetre a un judici per insubmissió al servei militar i, en el marc de les acusacions de ser «insolidaris» que rebíem els que participàvem en aquella campanya antimilitarista, ell va fer una carta dirigida al Tribunal que m'havia de jutjar, detallant totes les campanyes de solidaritat internacional en les quals jo havia participat.

N'Aureli no hi és físicament, però tanmateix hi és en cada un dels projectes que va impulsar i que continuen ajudant a fer millor la nostra societat.

El nostre reconeixement per tanta feina i el nostre enyor des d'avui mateix.