Contemplant l’obra de Blai Bonet

Ja és un tòpic, però val la pena repetir-ho. Blai Bonet és, sens dubte, una de les veus més punyents de la literatura catalana del segle XX. Un obra que congria lectors arreu de Mallorca, però que moltes de vegades no és prou valorada pels cercles ‘literaris’ d’arreu del país. En aquest sentit, Montserrat Alcaraz ens ofereix ara una particular visió personal del poeta de Santanyí, fruit de la seva estreta amistat, en aquest meravellós llibre titulat Blai contemplat. Escrits sobre Blai Bonet. Es tracta d’un total de quatre assaigs, presentats en els darrers anys a les jornades d’estudis locals organitzades per l’entitat Lausa, que desgranen alguns dels elements centrals de la poètica i la visió filosòfica de l’obra de Bonet. El llibre, que conté una esplèndida portada i dibuixos de l’artista Tònia Meravell, inclou a més una selecció dels articles que Bonet va escriure als anys seixanta per al quinzenari Santanyí.

El llibre d’Alcaraz, que manlleva el títol d’un poema del poemari El Jove, toca aspectes tan centrals, i de vegades poc ressaltats, com el paper esclatant de la natura o la influència de la teologia contemporània en l’obra de Bonet. En aquest sentit, el professor de filosofia ressalta la procedència humil i pagesa del poeta de Santanyí, fet que l’ajudà a crear tota una poètica centrada en els elements rurals i naturals i que propicià un retorn a l’element arcaic que trencà amb la visió bucòlica i ‘ciutadana’ de la natura que tenien els poetes de l’Escola Mallorquina. La poètica d’en Blai és una poètica de l’exuberància, la sensualitat natural i l’esclat dels elements naturals que recullen el lèxic de les paraules.

De la mateixa manera, fruit de les seves trobades assídues durant set anys, Alcaraz ressalta la influència de la religiositat i la teologia contemporània en l’obra de Bonet. Partint de l’obertura i la il·lusió que suposà el Concili Vaticà II per personalitats tan heterodoxes com el poeta de Santanyí, el professor de filosofia de Campos rastreja l’esperit religiós contingut en els dietaris de Bonet, sobretot a Els ulls, La mirada, La motivació i el film, i Pere Pau. Entre les influències s’hi trobarien Karl Rahner, Urs von Balthasar, Oscar Cullman i, per sobre de tots, Pierre Teilhard de Chardin. D’aquest darrer autor, Bonet en pren una atmosfera d’espiritualitat progressista que no bandeja la ciència i que és capaç de situar la recerca de l’absolut en el cor de la vida moderna. Ara bé, com remarca Alcaraz, no ens hem d’oblidar de l’artista Pier Paolo Pasolini i la seva heterodoxa mirada del cristianisme, centrada en els bandejats i descartats per la societat.

Ara bé, un dels assaigs que més m’han commogut és el dedicat a la faceta epistolar de Bonet. Alcaraz, a banda de ressaltar els poemes epistolars, traça un estat de la qüestió de la correspondència de Bonet, destacant com el poeta va escriure al llarg de la seva vida més de 5.000 missives. Moltes s’han perdut, però un bon grap engreixen els arxius del Centre Blai Bonet de Santanyí. Una mina literària per als futurs estudiosos de la seva obra. No obstant això, el més llampant, són les sis cartes que Bonet adreçà a Alcaraz i que per primera vegada, després de 30 anys, el professor de filosofia fa públiques. En aquestes missives, es pot veure un Bonet proper i cordial que aconsella el seu amic sobre els estudis que ha de cursar, sobre la importància de relacionar-se amb els companys de la Universitat o sobre l’autenticitat de la vida a una Mallorca assetjada per les transformacions del turisme. Uns escrits d’una enorme vàlua que traspuen un sentit elogi de l’amistat.

Sigui com vulgui, des de la humilitat i la consideració, Alcaraz fa un retrat personal i íntim de Blai Bonet que es pot entendre com una porta oberta a fruir i rellegir l’obra del poeta. Un retrat, a partir d’una amistat sentida, que marcà la vida del professor de Campos. No debades, Bonet no era un simple ‘literat’ a la recerca la fama, sinó un escriptor que aportà una visió vitalista al quefer de les lletres. Un home que lluità per fer sentir la paraula poètica en un món cada cop més deshumanitzat i explotat. Així doncs, ens trobam davant un llibre més que recomanable per a llegir en un estiu que tornarà a ser rècord de turistes i d’explotació de la nostra substància vital. Ni que sigui per reivindicar l’amistat, en aquest món de ‘likes’ i ‘matx’, ja val la pena llegir un llibre com aquest.