‘Defensionari’ de Llucia Palliser

Podríem dir, llegint aquests poemes, que els camins de l’amor són inescrutables. Perquè et fan perdre. Perquè no només tenen una cara. Amb Defensionari (Nova Editorial Moll, 2025), Llucia Palliser alça una veu poètica que conjura la indefensió emocional i transforma el dolor en paraula. Aquest poemari s’erigeix com una cartografia íntima del dol amorós, un itinerari que no busca la cronologia lineal de la superació, sinó que traça els camins sinuosament reals de la pèrdua, la ràbia, la negació i l’acceptació. La poesia esdevé així un espai sagrat, un lloc de resistència on l’escriptura serveix de refugi i redempció.

Des de les primeres pàgines, la poeta menorquina proposa una escriptura que neix de la ferida i que aspira a la metgia, una sanació íntima i personal. Les paraules no són tan sols vehicle d’expressió, sinó eines de reconstrucció anímica. «Tanmateix, deies que estimaves / cada tirany meu de sang, / cada vereda meva d’aire, / tots els focs nostres. / quantes quimeres!», esdevé, com tantes altres, una declaració de desamor que mostra amb cruesa la decepció davant la promesa no complerta. L’ús dels símbols naturals —el foc, l’aire, els tiranys i les veredes, en aquest cas— configura un univers orgànic que acompanya el procés interior i dona forma a un imaginari que dialoga amb la memòria. Palliser desplega un llenguatge net, directe, ple de claror i amb una capacitat colpidora per fer-nos sentir la seva veritat com si fos nostra. Hi ha moments de ràbia, d’exigència envers el passat, però també una necessitat profunda de comprensió i de tancament.

L’estructura del llibre, sense sotmetre’s a un ordre rígid, suggereix les fases del dol i fa aflorar un jo poètic que s’adreça tant a l’altre com a si mateix, a la recerca d’un consol sincer. La força del llibre rau en la seva capacitat per construir complicitats amb el lector. Palliser no escriu des de la impostura, sinó des de la vulnerabilitat assumida, des d’una veu que ens convida a ser testimonis del seu camí. Alhora, l’autora s’obre a diverses influències —tant literàries com musicals— que travessen subtilment el text i el situen dins d’una tradició de poetes que també han fet de la poesia una forma de revelació. Defensionari és un llibre que colpeja però que també acompanya, que posa nom a emocions difícils i obre espais per a la cura. És una obra valenta, sincera, una mostra del poder transformador del conreu poètic.