Foment Cultural de ses Illes Balears, nova entitat contrària al català
Foment Cultural de ses Illes Balears és la nova entitat contrària a la llengua catalana que es presenta demà en societat a Menorca. Defensors, per exemple del toponònim, 'Mahó', asseguren que “som conscients des perill que suposa per s'identitat balear tant sa castellanisació com sa substitució de ses nostres modalitats per un català estàndard que sentim ortopèdic”.
L'Orfeó Català s'enllaça contra la Llei de símbols
Els diferents cors de l'Orfeó Català s'enllaçaren amb la quadribarrada durant el tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música que enguany ha arribat als seus cent anys de vida. Concretament, el Cor de Noies i el Cor Jove lluïren el passat dijous el símbol identitari a la solapa com a mostra de rebuig a les polítiques contràries a la llengua pròpia del Govern Bauzá.
El primer llibre imprès en eusquera compta ara amb una traducció al català
La Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) i el Parlament Basc han presentat aquest dimarts 3 de desembre la nova edició de Linguae vasconum primitiae, de Bernard d’Etxepare, el primer llibre imprès en eusquera -la primera edició que consta és de l'any 1545-, i que per primer pic conté la traducció a onze idiomes, incloent-hi totes les llengües romàniques, i d’altres com el quítxua.
A Andalusia, en bon andalús
A Menorca i a Eivissa no diuen ‘tassó’, com a Mallorca, sinó ‘got’, com a Barcelona. A Eivissa no diuen ‘al·lot’, com a Mallorca, sinó ‘boix’. I a Menorca, tampoc diuen ‘al·lot’ sinó 'fillet'. I a Pollença no diuen cap cosa de les tres, sinó que diuen 'xic', com a Tarragona. A Eivissa i a Sóller, no diuen 'noltros' ni 'voltros', com a la resta de Mallorca, sinó 'naltrus' i 'valtrus', com a Figueres, Igualada, i Tarragona.
Exercici físic + bilingüisme = menor envelliment cognitiu
La pràctica regular d’exercici físic al llarg de tota la vida i la parla de dues o més llengües contribueixen a potenciar la reserva cognitiva i a fer front al deteriorament cognitiu que s’esdevé durant l’envelliment. Aquesta és una de les principals conclusions de l'equip d’investigadors del grup de recerca en Neuropsicologia i Cognició de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (UIB-CAIB) després de fer dos estudis.
Taxonomia de les creences lingüístiques
No crec que hi hagués moltes discussions si afirmàs que vivim en una societat, la mallorquina, en què hi ha poc acord a l'hora d'opinar i de contestar les preguntes, la resposta de les quals eren, segons els meus professors, fonamental per poder enfocar bé la vida. Les preguntes essencials eren –ho recordau– d'on venim, qui som i, finalment, on anam?
El PEN català distingeix la lluita dels professors illencs per la llengua i literatura pròpies
La "fermesa de la lluita" en la defensa de la llengua i literatura catalanes en l’àmbit de l’educació ha servit a l'Assemblea de Docents de les Illes per adjudicar-se un inèdit i excepcional segon premi extraordinari Veu Lliure, concedit per l'organització PEN Català amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit.
Fundació Jaume III: "volem substituir el català estàndard pel mallorquí o el balear, això està per decidir"
El vicepresident de la Fundació Jaume III, Joan Font, ha explicat que “volem substituir el català estàndard pel malloquí o el balear, això està per decidir”.
La Fundació Jaume III centra el seu primer vídeo promocional en l'educació
La Fundació Jaume III ha decidit centrar el seu primer vídeo promocional en l'àmbit de l'educació i més concretament en la necessitat de recuperar dins les aules les formes pròpies de Mallorca. “A Mallorca, en mallorquí” és el primer enregistrament propagandístic d'aquesta entitat de recent creació.
Més de 10 milions de catalanoparlants
Més de 10 milions de persones comparteixen la llengua catalana arreu dels Països Catalans. Aquesta és una de les afirmacions que recull el 'VI Informe sobre la situació de la Llengua Catalana (2012)', un exhaustiu estudi publicat avui per la Xarxa CRUSCAT, depenent de l'Institut d'Estudis Catalans, i amb la contribució de la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Les proves de competències lingüístiques exclouran els nouvinguts i els alumnes amb necessitats especials
Les proves de competències lingüístiques que es faran a partir de dilluns a una mostra de 4.250 alumnes de 1r, 3r i 5è de Primària de centres públics i concertats de Balears no inclouran als alumnes nouvinguts ni els nins amb necessitats educatives especials.
El Círculo 'ven' llibertat lingüística a Eivissa
L'entitat ultra Círculo Balear ha repartit a les portes d’algun institut d’ensenyament públic d'Eivissa uns fulls suposadament informatius, signats per la fundació i en els quals recomanen a les famílies que “reclamin els seus drets” i “exigeixin llibertat”.
“El pitjor d'aquests anys ha estat veure com s'han utilitzat les institucions per anar contra la llengua”
Tomeu Martí deixarà el càrrec de coordinador de l'Obra Cultural (OCB) el pròxim mes de desembre després de vuit anys a primera línia de foc de l'entitat.
Micromecenatge per animar a "Fer Escola Valenciana!"
L'entitat cívica de normalització i defensa del valencià a l'escola i al carrer posa en marxa un projecte de Verkami anomenat "Fes Escola Valenciana!", una proposta de micromecenatge per tal què la gent contribueixi econòmicament a fer viable el funcionament de les activitats que duu a terme l'organització.
Neix la Fundació Jaume III per crear un nou model de llengua mallorquina
La Fundació Jaume III neix per crear un nou model de llengua mallorquina, tal com explica l'entitat a la seva 'Carta de convit'. Segons els impulsors de la Fundació, el català estàndar s'ha imposat a les Illes en detriment del mallorquí i la seva intenció passa per elaborar “un model de mallorquí per a tota casta d’usos formals que doni preferència a ses formes insulars davant ses pròpies de Catalunya i que s'acabaria concretant en s'edició d'un llibre d'estil”.
El Seminari Blanquerna arrenca amb força
Un centenar de persones han assistit al primer del debat sobre el procés sobiranista al Principat de Catalunya del Seminari Blanquerna. Climent Garau, president d’honor del Grup Blanquerna, ha donat la benvinguda als assistents i ha inaugurat així la primera sessió del XXVII Seminari Blanquerna, que se celebra aquest cap de setmana a l’Arenal de Llucmajor i que ha arrencat amb una forta presència de públic.
El Parlament ha de tenir llibertat per manifestar que "els Països Catalans no existeixen"
El Parlament ha de tenir llibertat per manifestar que “els Països Catalans no existeixen”. Això és el que recollirà una proposició no de llei en defensa de l'autonomia del Parlament de les Illes Balears per la qual esperen que “els altres grups polítics estiguin a l'altura i defensin la nostra independència”, tal com ha explicat la portaveu del Grup Parlamentari Popular, Mabel Cabrer.
Bauzá: la sentència del Constitucional és una bona notícia
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, s'ha congratulat avui de la «bona notícia» que suposa que el Tribunal Constitucional (TC) hagi avalat la modificació de la Llei de funció pública que suprimeix el requisit saber català per treballar a l'administració l'arxipèlag.
Quin nou Estat necessiten les Illes?
Quin nou nou Estat necessiten les Illes?, aquesta és una de les moltes qüestions que es debatran al XXVII Seminari Blanquerna se celebrarà enguany els dies 11, 12 i 13 d’octubre, sota el títol ‘300 anys després, la llibertat’.
La Confederació Sindical Catalana envia la seva solidaritat a l'ensenyament illenc
Solidaritat amb la causa de la vaga indefinida dels docents illencs des del Principat. La Confederació Sindical Catalana féu arribar a la comunitat educativa de les Illes tot el seu suport i transmeteren mitjançant un comunicat la seva disposició a participar de "qualsevol acció de suport a la lluita per la dignitat com a educadors i en defensa de la nostra llengua comuna".
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- La UIB organitza diverses activitats sobre la guerra civil i el franquisme
- El Govern de Prohens no demanarà que el nou canal de RTVE en català s'emeti a les Balears
- Acusen el PSIB-PSOE de «cinisme lingüístic»
- Un bon pla d'acollida, eina clau per a la pervivència del català