El nou 'Diccionari normatiu valencià' avala la unitat de la llengua

Concretament, la segona accepció del mot diu: "Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català".

L’ens filològic valencià aprovà fa uns dies la publicació a internet de les més de 93.000 entrades que conté el Diccionari normatiu valencià, entre les quals hi ha més de 17.000 paraules genuïnes de la modalitat valenciana que no figuraven fins ara en cap diccionari normatiu.

Segons destaquen fonts de l'acadèmia, el nou diccionari és resultat d’un treball col·lectiu fet amb "rigor filològic", que aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats lingüístiques, i neix amb l’objectiu de ser "filològicament i sociològicament acceptable per la major part possible d'usuaris".

Tanmateix, la definició ha causat controvèrsia, i la Generalitat hi ha reaccionat reclamant un dictamen al Consell Jurídic Consultiu per l'accepció del terme, que es resoldrà en breu. No obstant això, l'AVL ha col·locat un enllaç d'advertiment en el qual avisa que la qüestió està sotmesa a resolució de l'òrgan consultiu.