nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

A Andalusia, en bon andalús

2297
R.D.

A Menorca i a Eivissa no diuen ‘tassó’, com a Mallorca, sinó ‘got’, com a Barcelona. A Eivissa no diuen ‘al·lot’, com a Mallorca, sinó ‘boix’. I a Menorca, tampoc diuen ‘al·lot’ sinó 'fillet'. I a Pollença no diuen cap cosa de les tres, sinó que diuen 'xic', com a Tarragona. A Eivissa i a Sóller, no diuen 'noltros' ni 'voltros', com a la resta de Mallorca, sinó 'naltrus' i 'valtrus', com a Figueres, Igualada, i Tarragona. A Menorca no diuen 'barram', sinó 'barrabam'. No hi diuen 'pèsols', sinó 'fesols'. No hi diuen 'de pressa', sinó 'de veres'. No hi diuen 'bell', sinó 'polit'. No hi diuen 'clar que sí', sinó 'vamellara'. No hi diuen 'cassola', sinó 'tià'. No hi diuen 'jo cantàs' ni 'tu cantassis', sinó 'jo cantés' i 'tu cantessis', com a Barcelona.

A Eivissa, no diuen 'homos', com a Mallorca, sinó 'hòmens', com a València. No hi diuen 'algo' ni 'qualque cosa', com a Mallorca, sinó 'quelcom', com a la Catalunya Nord, a l'Empordà i a Andorra. No hi diuen 'destorb', sinó 'llagui'. No hi diuen 'padrina', sinó 'majora'. No hi diuen 'cridadissa', sinó 'al·lero'. I, als pobles, de l'illa, no hi diuen 'desset' ni 'devuit', com a Vila i a Mallorca, sinó 'disset' i 'divuit', com a Barcelona. No hi diuen 'papallona' ni 'esclata-sangs', com a Mallorca, sinó 'paloma' i 'rovellons', com a València.

A Menorca i a Eivissa, no diuen 'el te donaré', com a Mallorca, sinó 'te'l donaré', com a Barcelona. A Pollença no diuen 'sa dona', com a la resta de les Balears, sinó 'la dona', com al Principat i a València. En canvi, a Cadaqués, a Begur, a Palafrugell, a Llofriu, a Mont-ras, als Masos de Pals, a Palamós, a Castell d'Aro, a Vall-llobrega, a Sant Feliu de Guíxols, a Tossa i a Lloret de Mar, pobles situats a la costa nord-oriental del Principat, diuen 'sa dona', com a les Balears, o sigui, que hi fan servir l'article salat. I, segles enrere, l'article salat estava encara més estès dins el Principat, com en són testimonis nom de lloc actuals d'aquell territori com són Sant Joan des Pi, Sant Just des Vern, Sant Esteve ses Rovires, Sant Climent ses Cebes, per dir un parell d'exemples.

En lloc d'anar integrant dins l'estàndard general català totes aquestes varietats, hem de fer trenta estàndards, un per cada lloc dels que cit tan sols en aquest parell de línies? Si, com propugnen fa quaranta anys els nacionalistes espanyols, més o manco de quan en Franco va eixamplar els potons, a Mallorca no hi ha de servir l'estàndard general, per quines cinc-centes, si inventàssim un 'estàndard mallorquí', hauria de servir aquest als menorquins, als eivissencs, als formenterencs i als pollencins?

Perquè no prenen la seva pròpia medicina els nacionalistes espanyols i prediquen amb l'exemple? Ho deman perquè, si aplicam la seva mateixa fórmula a Andalusia, resulta que allà no hi serveix l'estàndard castellà. Hauran de posar en solfa l'espanyol estàndard i n’hauran d’inventar en el seu lloc un d'andalús. Sí perquè resulta que, en andalús, no diuen 'abrocharse los pantalones’, com en castellà estàndard, sinó ‘atacarse’. No diuen ‘ataúd’, sinó ‘ataute’. No diuen ‘atreverse’, sinó ‘aterminarse’. No diuen ‘último’, sinó ‘cabero’. Ni diuen ‘certeza’, sinó ‘certenidad’. Ni ‘día de fiesta’, sinó ‘disanto’. En andalús diuen ‘entenzón’ i no ‘pelea’, com diuen en castellà estàndard. Diuen ‘manque’ i no ‘aunque’. Diuen ‘paulilla’ i no ‘polilla’. ‘Alcarcil’ i no ‘alcachofa’. ‘Aljofifa’ i no ‘bayeta’. ‘Esmorecerse’ i no ‘desmayarse’. ‘Bardomera’ i no ‘suciedad’. I així en podríem omplir un llibre. En andalús, a diferència del castellà estàndard, no diuen ‘la costumbre’ ni ‘la sartén', sinó 'el costumbre’ i ‘el sartén’. En andalús, tan freqüent és dir ‘ustedes hacen’ com ‘ustedes hacéis’, forma que no admet l’estàndard espanyol. En andalús diuen ‘oí de cantar’ i no ‘oí cantar’ i, igualment, diuen ‘comencé de limpiar’, ‘vi de venir’. I conserven la conjugació medieval ‘leíba’, ‘traíba’, ‘oíba’, ‘creíba’, eliminades de l’estàndard castellà, com passa amb els futurs ‘jadré’ (i no ‘haré’), ‘cadré’ (i no ‘caeré’), ‘consigré’ (i no ‘conseguiré’), ‘abrío’ (i no ‘abierto’), ‘escribío’ (i no ‘escrito’), ‘ponío’ (i no ‘puesto’), ‘morío’ (i no ‘muerto’).

Per què el nacionalisme espanyol no crea i unta grupuscles perquè prediquin un ‘estàndard andalús’, en lloc d’un enriquiment del castellà estàndard amb aportacions andaluses que no el facin massa divers, massa ample ni malpresent? Jo ho sé: perquè l’espanyolisme té clar que, perquè perduri un idioma, aquest ha de tenir un estàndard fix, respectat, sobretot inqüestionat, que servesqui per a les altes funcions socials comunicatives: escola, premsa, ràdio, televisió, doblatge de cine, Administració. En canvi, una llengua que no ha de tenir més que una funció familiar, vulgar, íntima, tribal, no n’ha de menester per res, d’estàndard. Dit d’una altra manera, no fa res si té tants d’estàndards com autonomies, o illes, o comarques, o poblets hi hagi que el parlin.

Feis la prova de suggerir als del ‘bon mallorquí’ que demanin a don José Ramón que el seu invent sigui tan obligatori per als funcionaris com el castellà estàndard i els veureu fugir per les bardisses i posar excuses de mal pagador.

Per això ha sempre fracassat el valenciano inventat i el mallorquín i el menorquín i l’ibizenco i tot això. Els qui ho prediquen ja tenen l’estàndard espanyol per a les coses serioses. I, per tant, és en espanyol estàndard que pensen, parlen, llegeixen i escriuen i no en cap altre model.

Ve t’aquí per què grupuscles com el Centro Cultural Mallorquín, Cultura y Libertad, Sa Nostra Terra, Plataforma de sas lléngos de Mallorca, Equedèmi de sa lléngo bálèá i tot aquest repertori, apareixen i desapareixen com una tempesta de darreria d’estiu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 13
Siguiente
Per blajomer, fa mes de 8 anys

Després de llegir totes les pardalades que diuen els talibauzans madrileñufets, només em ve al cap això, sí que n'hi ha de pardals amb orelles amollats pel món!!!

Valoració:2menosmas
Per jomerbla, fa mes de 8 anys

Después de leer toda la parrafada, solo se me ocurre lo siguiente, ¡¡¡cuanto canta mañanas hay suelto por el mundo!!! (así nos va)

Valoració:-3menosmas
Per Per als madrileñufos porcellets, fa mes de 8 anys

Gràcies a en Talibauzán, de cada vegada som més els balears que ens sentim balears en primer lloc abans que espanyols.
La propera passa serà sentir-nos només balears.
Així ha anat l'evolució a Catalunya.
http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000218.pdf

Valoració:-1menosmas
Per gadeso, fa mes de 8 anys

Con cariño, para los pancas guarretes:

http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000218.pdf

Valoració:0menosmas
Per mallorquina, fa mes de 8 anys

Ha,ha,ha,ha!
Quin beneitarro, aquest "mallorquin"!

Valoració:4menosmas
Per Mallorqui, fa mes de 8 anys

Jajajaj, que tontorron este rafel!!

Valoració:-3menosmas
Per Rafel, fa mes de 8 anys

Ja t'hi he aplegat, passerell! Quants d'anyets tens?
Sap ton paret que fas servir el seu ordinador??
Aiaiai, si fossis fill meu t'ensenyaria jo de respectar els grans...
Venga, a fer nona, que demà has d'anar a escoleta!

Valoració:4menosmas
Per Rafa, fa mes de 8 anys

Te pillé, Falete. cuantos añitos tienes?
Sabe papá que usas su ordenador??

Ayayay, si fueras mi hijo te iba a enseñar yo a respetar a los adultos... Venga, a la cama, que mañana hay cole!

Valoració:-14menosmas
Per Rafel, fa mes de 8 anys

Resulta curiós que els esPETanyols SONBAÑols espanyolistes com el meu capdefava bosses tristes normalment siguin tan "graciosos" como "cultes".

Valoració:2menosmas
Per Rafa, fa mes de 8 anys

Resulta curioso que los CATetos catalanistas como mi tocayo falete normalmente sean tan "graciosos" como "cultos".

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 13
Siguiente