Zapatero es felicita de «l'avanç substancial» cap a un govern econòmic de la UE
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, afirmà davant del ple del Parlament Europeu que la presidència espanyola de la UE, que va acabar el passat 30 de juny, ha aconseguit un «avanç substancial» cap al govern econòmic de la Unió Europea en impulsar la creació del fons de rescat per a Grècia i el fons d'estabilització de l'eurozona, el reforç del Pacte d'Estabilitat i la posada en marxa de la nova estratègia econòmica 2020.
Croàcia inicia la recta final de la negociació per a la seva entrada a la UE
Croàcia i la Unió Europea (UE) han iniciat avui la recta final de la negociació per a l'entrada a l'UE del país balcànic, que podria firmar el tractat d'adhesió durant el primer semestre de 2011. La UE i Croàcia han tancat avui dos dels 35 capítols que componen la negociació (ja en van vint de conclosos) i han obert els tres últims que encara quedaven per iniciar.
Mig any de bons propòsits i poca concreció
Fa tot just tres dies el president José Luis Rodríguez Zapatero posà el punt final formal a la presidència espanyola de la UE, que ha ocupat el primer semestre de 2010. Ho féu en un mig buit hemicicle parlamentari europeu com a rerefons i incidint amb vehemència sobre els avenços, sobretot en política econòmica, que aquest període ha generat. Ara bé, també va passar de puntetes per un dels temes que podrien haver donat a aquest lapse un color diferent: l'anomenada l'Agenda Digital Europea.
Islàndia inicia el procés per incorporar-se a la Unió Europea
La Unió Europea ha llançat avui formalment el procés de negociació amb Islàndia, un any i deu dies després de que el petit país àrtic de poc més de 300.000 habitants presentàs la seva candidatura per formar part del club comunitari. El capítol pesquer, la compensació als estalviadors britànics i holandesos per la fallida del banc 'Icesave' i l'oposició de l'opinió pública local seran els principals esculls d'un procés que durarà almenys un any. La decisió haurà de ser ratificada després pels islandesos en referèndum, per la qual cosa el seu ingrés a la UE podria retardar-se. El ministre d'Exteriors islandès, Ossur Skarphéoinsson, que ha participat a Brussel·les al costat de representants de la Comissió Europea i de la presidència belga de la UE.
La UE augmenta l'ajuda al Pakistan
La comissària d'Ajuda Humanitària i Resposta a les Crisis, Kristalina Georgieva, anuncià ahir que Brussel·les comprometrà devers 30 milions d'euros addicionals per assistir les víctimes de les greus inundacions que assolen el Pakistan, amb la qual cosa l'ajuda urgent de la UE en aquesta crisi s'elevarà a 70 milions d'euros. El desastre, que començà a final de juliol, ha causat ja 1.384 morts segons les autoritats i més de 1.600 segons l'ONU.També informà que dilluns viatjarà al Pakistan per "coordinar" l'ajuda, abordar amb les autoritats del país i els experts el tema de la conferència internacional de donants i estudiar els efectes de les riuades en una població ja castigada per altres conflictes. L'aportació comunitària de 70 milions d'euros és, en paraules de Georgieva, una quantitat "significativa", però es tracta de l'ajuda necessària "ara mateix" i no dels fons que el país haurà de menester més endavant per tal de "recuperar-se". L'assistència dels 27 es completa, a més, amb aportacions "en espècie", un material ofert per un total d'onze països, un dels quals és l'Estat espanyol, i que va des d'unitats depuradores d'aigua fins a farmacioles d'emergència, botigues i generadors elèctrics.
Principi d'acord europeu per prevenir futures crisis econòmiques
La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes. La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.
La UE aprova el segon tram del rescat a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.
El Govern en minoria perd la primera votació al Parlament
Després de les alegries i de les decepcions per la decisió del PSOE i del Bloc de fer fora UM del Govern, ahir arribà la realitat. I la realitat és que el Govern està en minoria al Parlament. Ahir es posà de manifest i perdé la primera votació a la Cambra d'ençà que no té majoria. UM demostrà que ja no es considera vinculada a cap pacte i votà diferent a PSOE i Bloc en dues proposicions no de llei, poc transcendents, això sí. Les 'mans lliures' d'UM permeteren que PSOE i Bloc perdessin la votació d'una proposició no de llei dels populars per demanar que no es fes tant renou en la construcció de la presó de Menorca i que es reubicàs el quarter de la Guàrdia Civil de Maó enfora del centre penitenciari. PSOE i Bloc hi votaren en contra, però dos diputats d'UM se n'abstingueren i l'altre, la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, hi votà a favor, igual que el PP, i la iniciativa prosperà. Antich repta el PP que li presenti una moció de censura
“Ambiciós” programa per a la UE
El cap de l'Executiu de Madrid i president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero, presentà ahir el projecte dissenyat per a la presidència espanyola, en el qual proposa "un gran pacte social" i un "govern seriós i exigent" de les polítiques econòmiques, a fi que la Unió sigui "protagonista" i no "espectadora" de la globalització, fet que significaria perdre terreny davant els EUA, l'Índia i la Xina.
Les regions exigeixen a la UE coordinació contra la crisi
Cal més coordinació entre tots els actors europeus per afrontar la crisi i més celeritat en l'aplicació de les polítiques. Aquesta fou la conclusió a què arribaren ahir els participants del cinquè Diàleg territorial per al creixement sostenible i l'ocupació, organitzat a l'Almudaina pel Comitè de les Regions i per la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), que feia així un dels primers actes. Tant el vicepresident espanyol i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, com el president del Comitè de les Regions, Luc Van den Brande, i el comissari europeu de Política Regional, Pawel Samecki, s'expressaren en el mateix sentit i coincidiren a advertir que, a banda de la major coordinació, també cal que regions i ens locals juguin un paper protagonista en la presa de decisions a Europa i en l'aplicació d'aquestes polítiques.
Company perdrà 6 milions de la UE si no paga ajuts ja
El Govern balear perdrà per sempre sis milions d'euros anuals de la Unió Europea per a ajudes agrícoles si no paga abans que acabi l'any els quatre milions que ha d'aportar per cofinançar aquestes subvencions, que deu als pagesos des de 2009. Així ho va reconèixer ahir al Parlament el conseller d'Agricultura, Biel Company, qui apuntà que la qüestió és en mans de Tresoreria, que li cerca una solució. En la primera compareixença en comissió, Company reconegué que deu al sector agrícola vuit milions en subvencions, alguns de l'any 2008, però advertí que la situació més preocupant és la que afecta aquests quatre milions pendents i que s'han de destinar a joves pagesos, races autòctones o plans de millora. Si no es paguen als agricultors abans de final d'any, la UE no lliurarà els doblers de 2009 (que haurà d'aportar el Govern) i no donarà mai més aquestes subvencions a les Balears. Això farà que el sector perdi 10 milions anuals. Així mateix, avisà que s'inicia una època de pocs recursos i avança que, a partir d'ara, a qui s'ha d'ajudar és a les explotacions, empreses o cooperatives productives "i no a les que han fet un forat".
Barroso considera que la UE sortirà de la crisi econòmica més enfortida
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha assenyalat avui que la Unió Europea (UE) sortirà enfortida de la crisi i ha apostat per la fortalesa de l'euro, enmig del temor que es desencadeni una nova recessió. L'Íbex s'enfonsa per la por d'una altra recessió
La UE lloa el pla d'austeritat italià, que no agrada gens a oposició, sindicats ni patronal
El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, lloà ahir les "rigoroses" mesures financeres adoptades per l'Executiu del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, en el marc d'un nou pla d'ajust. "Don ple suport, i la salud, a la política econòmica oportuna i rigorosa" impulsada pel Govern de Roma, assenyalà Van Rompuy. "Aquestes disposicions aprovades són crucialment importants no tan sols per a Itàlia, sinó per a tota l'Eurozona", indicà.
Stop: Espanya podrà limitar l'entrada de romanesos fins al 2013
El comissari europeu d'Ocupació, László Andor, ha indicat que aquesta decisió ha pres per "una situació realment específica a Espanya". Foto: Efe. La Comissió Europea permetrà que Espanya restringeixi l'entrada de treballadors romanesos fins a final de 2012, després de tenir en compte la "situació dramàtica" que travessa el mercat laboral espanyol. Així, l'Executiu comunitari dóna llum verda a la petició realitzada pel Govern espanyol el 28 de juliol passat, en la qual detallava les restriccions temporals que pensava aplicar als treballadors d'origen romanès. La Comissió permetrà que Espanya pugui aplicar fins al 31 de desembre de 2012 les restriccions esmentades, consistents a tornar a requerir permisos de treball als ciutadans romanesos que vulguin venir a fer feina a l'Estat. Brussel·les ha tingut en compte la difícil situació econòmica que travessa Espanya.
La banca aportarà 50.000 milions al pla de rescat grec
Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurogrup van acordar ahir un segon rescat de 159.000 milions d'euros per a Grècia, que inclourà nous préstecs de la UE i del Fons Monetari Internacional (FMI) per valor de 109.000 milions d'euros i una contribució de la banca privada, que podria arribar fins als 50.000 milions d'euros.
Aprovada la llei per aplicar tot d'una el pla d'ajust grec
El Parlament grec aprovà ahir la llei que permet aplicar de manera immediata el pla d'ajust perquè el país continuï rebent ajuda externa i eviti la fallida. La llei rebé 155 vots a favor, 136 en contra i cinc abstencions. Els 154 diputats del governant Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) votaren a favor de la llei i de tots els capítols. També acceptà la llei la dissident conservadora Elsa Papadimitriu, que va fer el mateix dimecres durant la votació del programa d'ajust i anuncià l'abandonament del partit conservador Nova Democràcia. D'aquesta manera, el Govern socialista grec complí ahir amb la seva part del "tracte" per rebre més ajuda internacional i evitar la fallida del país, ja que salvà el darrer obstacle i aprovà la llei esmentada. "Ara es compleixen les condicions per prendre una decisió sobre el desemborsament del pròxim tram d'assistència financera per a Grècia", veren anunciar els presidents de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, en un comunicat. Ha quedat desbloquejat el cinquè tram d'ajuda per valor de 12.000 milions d'euros, en virtut del programa acordat amb la UE i l'FMI el maig de 2010.
En marxa el segon rescat
El Parlament grec aprovà ahir el nou pla d'ajust que desbloqueja el rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per evitar la fallida del país, enmig de protestes i enfrontaments violents entre manifestants i la Policia. Malgrat els dubtes i amenaces, el primer ministre grec, el socialista Iorgos Papandreu, tan sols patí una deserció en les files de la majoria parlamentària, que es va veure compensada per un vot favorable d'una diputada conservadora de l'oposició, cinc abstencions i dues absències. Després d'un debat tens de tres dies, el Govern aconseguí 155 vots, amb la qual cosa superà la majoria absoluta necessària de 151, mentre que 138 hi votaren en contra, cinc se'n varen abstenir i dos no acudiren a la Cambra, que disposa de 300 escons. El diputat socialista que hi va votar en contra, Panagiotis Kurumplis, ja ha estat expulsat del Pasok, fet que redueix la majoria parlamentària de l'Executiu a 154 escons.
Solana creu que la detenció de Karadzic és una “magnífica notícia” per a la reconciliació als Balcans
L'Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana, va dir avui que la detenció del criminal de guerra serbi Radovan Karadzic constitueix una “magnífica notícia” per a la reconciliació als Balcans i demostra la “voluntat política” del nou Govern serbi de cooperar plenament amb el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia.
Mig Europa passa fred i la crisi del gas no es resol
Mentre que milers de persones continuaven sense calefacció al sud-est d’Europa, la UE fou incapaç d’apropar en la jornada d’ahir actituds en la guerra del gas que enfronta Rússia i Ucraïna i que bloqueja el pas del subministrament a part del vell continent. I és que segons la UE, l’energètica russa Gazprom rebutjà ahir un acord que ja havia assolit amb Ucraïna per a la tramesa d’observadors europeus que controlin sobre el terreny el subministrament de gas cap a Europa.
La recessió, encara més llarga
L’economia espanyola decreixerà enguany un 2%, el dèficit públic arribarà al 6,2% del PIB i la taxa d’atur s’enfilarà fins al 16,1%, segons les noves previsions que ahir publicà la Comissió Europea. A més, mentre que la resta de les grans economies de la UE tornaran a créixer el 2010, el PIB espanyol caurà un 0,2%, el dèficit just es corregirà lleugerament (5,7%) i l’atur encara pujarà, fins al 18,7% de la població activa.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic