Brussel·les avisa que l'economia podria recaure en 'una recessió profunda i prolongada'
La Comissió Europea ha avisat aquest dijous que "el creixement s'ha detingut a Europa" i que l'economia comunitària podria recaure en "una recessió profunda i prolongada". L'Executiu comunitari ha retallat la seva previsió de creixement per a la UE fins a l'1,6% del PIB el 2011 i el 0,6% el 2012 (davant l'1,8% i a l'1,9%, respectivament que havia previst a la primavera).
Itàlia, en zona de rescat
La prima de risc d'Itàlia, que es mesura amb el diferencial entre el bo nacional a deu anys i l'alemany del mateix termini, tancà ahir amb 551 punts bàsics, de manera que superà la franja dels 500 punts que en altres països com Grècia, Portugal i Irlanda desencadenà el rescat financer per part de la UE. Així mateix, el rendiment exigit als seus bons se situà en el 7,23%, una situació que fou qualificada de "dramàtica" pel comissari europeu econòmic, Olli Rehn. Però malgrat la situació extrema que viu Itàlia, els països de l'eurozona no tenen previst prestar-li assistència financera. El motiu principal és que "no hi ha bastants doblers" en el fons de rescat de la UE per cobrir les necessitats del país. Dels 440 mil milions d'euros teòricament disponibles, només en queden al voltant de 250 mil milions, si es descompten els fons compromesos per a Portugal, Irlanda i el segon rescat grec.
Itàlia desmenteix que l'FMI i la CE passaran a controlar les seves reformes
Itàlia ha desmentit que existeixi un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per supervisar les reformes econòmiques de l'Executiu i ha assegurat que tan sols demanarà "consell" a l'FMI sobre l'aplicació de les mesures requerides per la Unió Europea al primer ministre italià, Silvio Berlusconi durant l'últim Consell Europeu, segons han assegurat fonts oficials de l'Executiu italià al diari 'La República'.
La UE congela l’ajut de 8.000 milions a Grècia fins al referèndum
La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) van decidir ahir congelar l'ajuda urgent de 8.000 milions d'euros per a Grècia fins que es dugui a terme el referèndum anunciat pel primer ministre hel·lè, Iorgos Papandreu, sobre les condicions del pla de rescat, que podria tenir lloc el 3 o 4 de desembre, segons anuncià el president gal, Nicolas Sarkozy. "Els europeus, igual que l'FMI, no podran considerar el pagament del sisè tram del programa d'ajuda a Grècia fins que el país hagi adoptat el conjunt del paquet del 27 d'octubre i que s'hagi aclarit qualsevol incertesa sobre el resultat del referèndum", anuncià Sarkozy.
Bosch alerta que perillen 38 milions del fons europeu per deficiències
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha assegurat avui que la decisió de la UE de suspendre el pagament dels Fons Socials Europeus a les Balears posa en perill fins a 38 milions d'euros i es deu a la detecció de deficiències en la seva gestió. Bosch ha fet pública aquesta xifra en resposta a una pregunta de la diputada popular Margalida Prohens sobre aquesta qüestió durant el ple del Parlament.
La banca té clar que no necessita fons públics per complir amb la UE
El Banc Santander, BBVA, BFA-Bankia, la Caixa i el Banc Popular asseguraren ahir que no necessitaran l'Estat per reforçar el seu capital de màxima qualitat amb 26.161 milions d'euros abans de juliol, tal com els exigeix l'Autoritat Bancària Europea (ABE). Els cinc grans bancs espanyols confirmaren així l'afirmació de la matinada passada del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui confià que aconseguiran els nous mínims de capital sense ajuts públics. Alhora, reafirmaren la idea expressada ahir pel Banc d'Espanya que els nous requeriments de solvència es podran "assolir raonablement".
La Borsa reacciona positivament pels acords de la cimera europea
La borsa espanyola ha aconseguit avui la segona major apujada de l'any, el 4,96 per cent, i s'ha apropat a 9.300 punts impulsada pels acords adoptats ahir a la nit en la cimera europea per capitalitzar a la banca, ampliar el fons de rescat i condonar part del deute grec.
La UE exigirà als bancs un capital core del 9%
Els líders de la Unió Europea (UE) van assolir ahir un acord per elevar les exigències de capital de màxima qualitat (core capital) de la banca fins al 9 per cent abans de juliol de 2012. Després d'una reunió d'una hora i mitjana, els mandataris dels 27 països de la Unió Europea van emetre un comunicat en el qual fan una crida perquè aquesta mesura no provoqui una nova estrangulació del crèdit. Segons l'acord, la gran banca té vuit mesos per elevar el seu capital de màxima qualitat fins al 9%. Per això, els bancs hauran de valorar la seva cartera de deute sobirà a preus de mercat, fet que suposa que els que tenen deute grec n'hauran d'aplicar un quitament important. En el cas del deute espanyol, la depreciació se situarà a l'entorn del dos per cent. Representants de la Unió Europea van deixar clar, no obstant això, que la depreciació de les carteres de deute és una mesura "excepcional", que tindrà caràcter temporal i que no està previst que es repeteixi en el futur.
La UE demana l'alliberament immediat dels cooperants segrestats a Tinduf
La Unió Europea (UE) ha condemnat avui el segrest de dos cooperants espanyols i una italiana en les proximitats de Tinduf (Algèria), i ha demanat als seus captors l'"alliberament immediat".
Timoixenko, condemnada a 7 anys de presó
L'exprimera ministra i líder opositora ucraïnesa Iúlia Timoixenko (50 anys) va ser condemnada ahir a set anys de presó, després de ser declarada culpable del delicte d'abús de poder, en una sentència que també la inhabilita per a l'ocupació de càrrecs públics durant tres anys. La decisió dictada pel magistrat Rodion Kiréyev, a qui Timoixenko va humiliar durant els cinc mesos que va durar la vista de la causa, assenyala que la líder opositora haurà de pagar prop de 200 milions de dòlars a la gasística ucraïnesa Naftogaz en concepte de reparació de danys. La resolució priva Timoixenko de la possibilitat de participar en els pròxims comicis parlamentaris i presidencials, fet que, segons la dirigent, era l'objectiu de la persecució judicial en contra seva. El jutge va trobar demostrat que Iúlia Timoixenko, excedint-se de les seves facultats, va donar instruccions per a la firma el 2009 d'acords gasístics amb Rússia, que varen suposar abundants pèrdues per a l'empresa de gas Naftogaz, i va satisfer en la totalitat la petició de pena sol·licitada pels fiscals.
Un seguici de 12 persones acompanyà Bauzá a Brussel·les
El president, José Ramón Bauzá, s'ha passejat aquests dies per Brussel·les amb un seguici format per dotze persones. Dilluns van anar a un dinar de presidents de comunitats autònomes amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i més tard alguns assistiren a la sessió plenària dels Open Days del Comitè de les Regions, segons consta a la web del Govern. Com publicà ahir ElConfidencial.com, la delegació illenca és la més nombrosa de les dels vuit presidents autonòmics que han estat aquests dies a la capital institucional europea. El mateix digital explica que totes les delegacions sumen una expedició de, ni més ni menys, 56 persones. El segon president amb més acompanyants ha estat el basc, Patxi López, amb onze acompanyants, incloent-hi dos guardaespatles. La presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, en canvi, hi ha anat just amb dos membres del seu equip. També hi han anat els presidents d'Extremadura, Aragó, Múrcia, Canàries i Andalusia amb les seves respectives delegacions.
Company assegura que pagarà dins enguany uns 25 milions als agricultors
El conseller d'Agricultura mirarà que els pagesos puguin cobrar els ajuts tan aviat com sigui possible. Foto: T. Ayuga. El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, ha anunciat avui que el seu departament pagarà a uns 9.000 agricultors de les illes abans que finalitzi l'any uns 25 milions d'euros corresponents als fons de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea (UE) de 2011. Company ha realitzat aquest anunci en una roda de premsa en la qual ha expressat el seu compromís d'accelerar al màxim el pagament dels ajuts públics al sector, també les que es deuen d'anys anteriors. En concret, els agricultors percebran a partir de la pròxima setmana ajuts per un import d'11,5 milions d'euros de la PAC, mentre que a partir de meitat de desembre s'efectuarà l'abonament d'una segona partida.
La UE aprova el segon tram del rescat a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.
La recessió, encara més llarga
L’economia espanyola decreixerà enguany un 2%, el dèficit públic arribarà al 6,2% del PIB i la taxa d’atur s’enfilarà fins al 16,1%, segons les noves previsions que ahir publicà la Comissió Europea. A més, mentre que la resta de les grans economies de la UE tornaran a créixer el 2010, el PIB espanyol caurà un 0,2%, el dèficit just es corregirà lleugerament (5,7%) i l’atur encara pujarà, fins al 18,7% de la població activa.
La UE augmenta l'ajuda al Pakistan
La comissària d'Ajuda Humanitària i Resposta a les Crisis, Kristalina Georgieva, anuncià ahir que Brussel·les comprometrà devers 30 milions d'euros addicionals per assistir les víctimes de les greus inundacions que assolen el Pakistan, amb la qual cosa l'ajuda urgent de la UE en aquesta crisi s'elevarà a 70 milions d'euros. El desastre, que començà a final de juliol, ha causat ja 1.384 morts segons les autoritats i més de 1.600 segons l'ONU.També informà que dilluns viatjarà al Pakistan per "coordinar" l'ajuda, abordar amb les autoritats del país i els experts el tema de la conferència internacional de donants i estudiar els efectes de les riuades en una població ja castigada per altres conflictes. L'aportació comunitària de 70 milions d'euros és, en paraules de Georgieva, una quantitat "significativa", però es tracta de l'ajuda necessària "ara mateix" i no dels fons que el país haurà de menester més endavant per tal de "recuperar-se". L'assistència dels 27 es completa, a més, amb aportacions "en espècie", un material ofert per un total d'onze països, un dels quals és l'Estat espanyol, i que va des d'unitats depuradores d'aigua fins a farmacioles d'emergència, botigues i generadors elèctrics.
UM demana que les illes de la UE no es vegin afectades per la taxa aèria alemanya
Unió Mallorquina ha registrat en el Parlament una Proposició No de Llei per a que la Cambra insti al Govern central que dugui a terme totes les gestions necessàries amb el govern alemany a fi que la taxa aprovada pel país germànic per gravar el transport aeri no sigui aplicable als territoris insulars de la UE que no conformin un Estat, a causa de les seves característiques de mobilitat. Així ha posat de manifest Josep Melià acompanyada per la portaveu del partit, Catalina Julve, que la iniciativa sol·licita al Govern que presenti una iniciativa davant del Comitè de les Regions també insti a la UE que adopti les mesures oportunes per evitar que les illes es vegin afectades per aquesta taxa, amb la qual el govern alemany pretén recaptar uns mil milions d'euros anuals.
El suport d'Europa a Grècia queda en un compromís
El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, afirmà ahir que els països de l'Eurozona han acordat posar en marxa "una mesura coordinada de suport a Grècia", amb la condició que, encara que compleixi el compromís de reduir el seu deute públic quatre punts per a enguany, hi hagi la circumstància que continuï sent atacada en els mercats financers. "Els membres de l'Eurogrup estan d'acord a fer el que faci falta per salvaguardar l'estabilitat monetària i financera. Grècia no està aïllada, sola ni desarmada enfront dels atacs dels quals pugui ser objecte", manifestà Juncker, primer ministre de Luxemburg, després de la cimera informal de la UE que donà suport a Atenes. De totes maneres, Juncker explicà que els estats membres no havien acordat els detalls d'aquest "instrument coordinat" de suport al Govern hel·lènic durant la reunió d'ahir, si bé es referí a la possibilitat que es materialitzi en ajudes bilaterals d'alguns països comunitaris. Tanmateix, el president de l'Eurogrup assegurà que no farà falta recórrer a aquesta eina, convençut "que els compromisos assolits per Grècia", com també el "fort suport" proporcionat pels líders europeus, "seran acceptats pel mercat".
Avís a Grècia: en 30 dies ha de tenir pla d'ajust
Els socis europeus continuen augmentant la pressió sobre el Govern grec perquè redueixi dràsticament el voluminós dèficit pressupostari, sense oferir a canvi cap detall sobre els instruments que s'utilitzarien per rescatar-lo si fos necessari. Els ministres d'Economia i Finances de la UE van imposar ahir a Grècia un exigent calendari per a l'ajust del voluminós dèficit públic i van instar el Govern grec a emprendre de manera immediata àmplies reformes estructurals. D'aquesta manera, les autoritats hel·lèniques hauran d'anunciar el 16 de març més mesures d'ajustament de l'aprovat ahir, en el cas que el procés de consolidació pressupostària s'allunyi de l'objectiu de reducció del dèficit fixat. El Consell Ecofin, sota la presidència de la ministra espanyola d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, va donar suport al compromís de l'Executiu grec de reduir quatre punts el dèficit el 2010, des del 12,75% del PIB fins al 8,7%, i de situar-lo per davall del 3% com a molt tard el 2012. Salgado explicà que la pujada de l'IVA és una de les mesures que la UE podria imposar a Grècia perquè redueixi el dèficit públic i eviti el risc de fallida, tot i que destacà que la decisió final no es prendrà fins d'aquí a un mes, quan Brussel·les avaluï si el pla anticrisi del Govern d'Atenes és eficaç.
L'Estat acull el doble d'immigrants que la UE
En els darrers anys l'increment d'immigrants de totes les nacionalitats, però especialment dels procedents de Sud-amèrica, el nord de l'Àfrica i de l'Europa de l'Est, ha estat notable a l'Estat espanyol. Segons revelen les dades publicades ahir per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, els estrangers residents a l'Estat espanyol suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4 per cent).
Principi d'acord europeu per prevenir futures crisis econòmiques
La presidència belga de la UE i representants de l'Eurocambra han arribat aquesta tarda a un principi d'acord sobre la reforma del sistema europeu de supervisió bancària l'objectiu del qual és evitar futures crisis, segons han anunciat fonts socialistes. La reforma crearà un sistema d'alerta que detectarà riscos per a l'economia i tres noves autoritats comunitàries de supervisió (bancària, borsari i d'assegurances) per millorar la coordinació entre supervisors nacionals.
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
- Pensionistes: Posau-vos ràpidament la mà a la cartera!