El ciclista de Deià Joan Horrach aconseguí una nova fita per a la seva carrera esportiva en la participació en el darrer Tour de França, que finalitzà amb un balanç absolutament positiu.

Com ha estat l'experiència del Tour?

Era la primera vegada que hi anava, però he de dir que és una volta tan gran com les altres. Jo ja havia fet el Giro d'Itàlia i la Vuelta a Espanya i sabia que faria una volta de tres setmanes. Tal vegada el balanç hauria pogut ser millor, però la veritat és que no em puc queixar perquè hi vaig anar a fer feina. No he guanyat res, però la meva tasca era treballar per a l'equip. La valoració és positiva, perquè quan hi vaig arribar ja sabia que allò que havia de fer era ajudar. A més, l'equip també n'està satisfet, sobretot perquè un company va vèncer en una etapa. Jo he tornat content i el conjunt, també.

Què ha estat allò més difícil?

El més complicat d'aquesta prova és aguantar tots els mitjans de comunicació i la gran quantitat de gent que hi ha. D'altra banda, els 21 dies són iguals que en una Vuelta o en un Giro. Per exemple, per anar des de la línia d'arribada fins a l'autobús vaig estar més estona que per fer els darrers 25 quilòmetres! Era un caos, hi havia gent pertot. Crec que això és el més difícil, encara que també ajuda perquè, quan estàs en la cursa, moralment anima molt veure tot ple de públic.

Hi ha més expectació al Tour que a la Vuelta o al Giro?

Sí, pràcticament el doble. També hi havia gent de l'Estat espanyol, sobretot del País Basc. Els aficionats bascos es mouen pertot arreu, tant per França com per Itàlia. A més, el fet que Contador disputàs la general també ha fet que es desplaçàs més gent de la que hi hauria anat sense ell.

Heu rebut alguna sorpresa?

Tot ha estat més o manco igual que en altres proves. Tal vegada al Tour hi ha més pressió. Tothom pretén guanyar, tots els equips volen col·locar-se al capdavant de la classificació. És estressant.

Com era l'ambient al pilot?

Igual que en altres proves. Hi ha dies en què ningú no ataca i d'altres en què hi ha molta guerra.

S'ha notat molt la rivalitat entre Armstrong i Contador en el grup de corredors?

Es va notar més en el seu equip. En cursa anaren a la seva.

Què opinau del retorn d'Armstrong?

Crec que el tercer lloc que ha aconseguit en la general és per llevar-se el capell. Només hauria faltat que hagués guanyat! Entrar dins el pòdium va suposar una victòria per a ell. Passar un temps sense córrer i fer aquesta cursa després de reincorporar-s'hi és realment sorprenent. Sembla mentida. Quan estam un parell de setmanes sense anar en bicicleta, després costa molt. Armstrong és un superdotat.

Què pensau de la victòria de Contador?

Ell ha demostrat que era el millor en la cursa. La carretera posa els corredors en el seu lloc i, a ell, el va col·locar al capdavant del grup. Finalment, l'equip va haver de treballar per a ell. Com ell mateix ha dit, ha fet dues proves, una sobre la carretera i una altra a l'hotel.

Quina ha estat l'etapa que més vos ha agradat?

La de Barcelona va ser increïble. Encara que feia mal temps, tohom va sortir al carrer. No només hi havia gent mirant la cursa, sinó que els carrers eren plens d'espectadors i devia haver-hi persones que no podien veure passar els ciclistes. Quan hi ha un ambient així, els corredors ens animam molt i gaudim molt més de les proves.

Quin és el ciclista que admirau més?

El meu germà Xesqui. Sempre ha estat millor que jo, però no sé per què no va tenir l'oportunitat de fer-se professional. També vaig admirar Indurain i Perico Delgado quan era petit, perquè el meu germà me'ls va fer conèixer.

Quant de temps més pensau córrer com a professional?

Ara tinc un contracte per enguany i per a l'any que ve. Si m'ofereixen més temps, continuaré fins que trobi que no rendesc dins l'equip. Ara ja no és una qüestió de doblers, sinó de fer les coses tan bé com sigui possible. Quan veus que no aportes res al grup, és millor partir. No passarà res per fer una altra feina.•