Espanya tampoc no va poder guanyar els dobles i Holanda sumà el tercer punt de l'eliminatòria, classificant-se d'aquesta manera per a la següent ronda de la Copa Davis. En quatre disputats sets i després de més de tres hores de joc, Sjen Schalken i Paul Haarhuis s'imposaren a Àlex Corretja i Joan Balcells per 4-6, 6-3, 7-6 (7-3) i 7-6 (12-10).

Els espanyols començaren amb força, aconseguint avançar-se als primers jocs, i enduent-se el primer set, amb un Joan Balcells encertat. La segona màniga també es desenvolupà enmig de la igualtat, però un break dels holandesos al vuitè joc els col·locà amb 5-3, i en el següent joc aprofitaren el seu servei per empatar a un set.

El màxim reflex de la igualtat entre les parelles Balcells-Corretja i Schalken-Haurhius arribà al tercer set, quan cadascun aprofitava les seves opcions, i es va haver de dilucidar el vencedor de la màniga en un tie-break que, aquí sí, s'apuntaren amb comoditat els locals.

El quart set va començar amb Schalken i Corretja absentant-se de la pista per problemes físics (Àlex tenia un tall a la cama). En el sisè joc, servint Balcells, Holanda va tenir les seves dues primeres boles de trencament (15-40), que varen ser desaprofitades.

Espanya els les va tornar al següent joc, però dos bons serveis de Schalken i la velocitat de Haarhuis a la xarxa les adreçaren al llimbs i encara que en aquest joc hi va haver fins a quatre igualades (el més llarg del partit) es varen posar amb 4-3 i arribava l'hora de la veritat. Holanda va col·locar l'importantíssim 5-4 al marcador.

Tota la responsabilitat era per a Joan Balcells. El català no es va arronsar i va aconseguir el joc en blanc (5-5). Holanda es va assegurar la «mort sobtada», cosa que un segur Corretja va certificar. El tie-break no va ser apte per a cardíacs i al final Àlex Corretja envià una volea fora que va significar la victòria holandesa i l'eliminació espanyola després de més de tres hores de dura lluita.