No va ser possible. El somni europeu acabà amb derrota. Quan l'àrbitre austríac Günter Benko assenyalà el final del partit, els milers de mallorquinistes presents al Villa Park patiren de valent. El Mallorca havia perdut la final de la Recopa en un partit intens i de gran emoció.

Però els ànims reeixiren aviat. Els sis mil mallorquinistes agraïren que els jugadors anassin a saludar-los just acabat el partit. De fet, la presència dels seguidors illencs va ser impressionant durant tot el partit. Quasi no deixaren d'animar, pràcticament quan ja no tenien alè. I la comunió equip-afició es féu patent al final quan l'estadi es convertí en un cor amb el ja tradicional «Cúper queda't!».

En realitat, l'espectacle roig i negre començà a Birmingham a primeres hores del matí, a mesura que anaven arribant els seguidors del Reial Mallorca procedents de l'aeroport, que també es convertí en un mar de banderes i camisetes mallorquinistes. Els carrers més cèntrics de la ciutat començaren a omplir-se de crits de «Mallorca, Mallorca!». Mai no s'havia vist a Anglaterra una promoció tan encesa de l'Illa, un dels principals destins turístics dels britànics.

Després, tothom acudí prest al Villa-Park. Els mallorquinistes foren agrupats en bona part darrere d'una de les porteries. Precisament en la que Dani marcà el gol de l'empat. Allà es va viure el moment de més joia de l'històric dia. Era possible la victòria. El viatge fins al cor d'Anglaterra no havia estat de bades. Es veia factible guanyar a la Lazio i, fins i tot, tapar la boca als tifosi, cosa que s'aconseguí durant bona part del partit. En acabar el partit, l'afició mallorquinista seguia viva. Quasi tots estaven, escanyats, suats, però en el fons orgullosos com mai per la fita assolida.