algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Un empat per estar-ne contents

L’Atlètic de Madrid fou millor, s’avançà en el marcador, però fou aleshores quan els homes de Joaquín Caparrós, a base de coratge, aconseguiren salvar un punt valuós

22568

Els futbolistes del Reial Mallorca corren a abraçar Kevin, que marcà el gol de l’empat a pocs minuts del final.

ENRIQUE CALVO

El Reial Mallorca no juga a res, però empata. El conjunt de Joaquín Caparrós, poruc i sense ambició, salvà un punt (1-1) davant l'Atlètic de Madrid. Cedí la pilota a l'equip madrileny, que dominà amb insistència, que disposà d'oportunitats clares, però no aconseguí inaugurar el marcador fins ben avançada la segona meitat. Fou aleshores quan aparegué el millor Mallorca, quan els futbolistes de Caparrós exhibiren el seu orgull i, amb el coratge i la fe com a millors armes, empataren. Fou Kevin, que va resoldre un embolic dins l'àrea madrilenya per igualar. Iel Mallorca encara pogué guanyar, però la falta botada per Gio s'estavellà en el pal.

La realitat, en tot cas, és que el Mallorca fou un equip esperpèntic, sense una idea clara de joc, amb l'única pretensió de deixar passar el temps amb el resultat inicial, sense la mínima verticalitat. I hi faltà també intensitat i valentia. L'equip vermell fou incapaç de fer tres passades consecutives, amb constants errades i imprecisions. El Mallorca es mostrava insegur en defensa, sense idees en el centre del camp, al temps que en atac quedava quasi inèdit.

L'Atlètic es posà en avantatge en el marcador, perquè jugà amb més intensitat, perquè lluità fins a l'extenuació, perquè pressionà sempre la sortida de la pilota del Mallorca. Marcà per fe, però també per qualitat.

Ahir, de sortida, Caparrós optà pel tradicional esquema tàctic i s'oblidà del trivot que tan bon resultat li oferí a Sevilla contra el Betis en el darrer partit de l'any.

El matx començà amb domini de l'Atlètic de Madrid, que des del primer moment cercà el triomf. El conjunt de Simeone acaparà la possessió davant un Mallorca que es limitava a defensar-se, però que amb la pilota als peus mostrava totes les seves misèries.

L'Atlètic de Madrid és millor, però els homes de Caparrós no poden jugar amb menys intensitat que el rival, no poden ser superats en il·lusió, en ganes, en lluita. Els futbolistes de vermell no feren la seva primera falta fins que se superà el primer quart d'hora.

Els madrilenys no tardaren a disposar d'oportunitats clares, però faltava ahir la resolució de Falcao -sancionat-. El Mallorca es limitava a defensar-se, al temps que fiava tot el seu atac al contracop. El cronòmetre avançà i el Mallorca aconseguí arribar al descans amb el resultat inicial. Un èxit.

La represa començà com havia acabat el primer temps. El conjunt de Caparrós continuà regalant la pilota a un Atlètic que dominà i atacà amb insistència. El marcador semblava inalterable i l'absència de Falcao semblava una condemna sense solució.

Raúl García obrí el marcador quan faltaven poc menys de vint minuts per al final. El duel semblava aleshores sentenciat, però no fou així. Aleshores, a la fi, aparegué la fe del Mallorca. Caparrós, que poc abans havia fet botar al camp Kevin, donà entrada a Ximo. L'equip, tot coratge, empatà en el tram final i sumà un punt valuós.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.