Perdre contra el Rayo per 2-1 no és un bon resultat. El Mallorca, a priori, hauria d'haver tret un registre millor del sempre entranyable estadi de Vallecas, ara batejat amb un nom gairebé tan lleig com el de l'Osasuna i el del mateix Mallorca. Sempre els quedarà el consol que l'entrada principal es troba al carrer del "Payaso Fofó".

El futbol té, però, una part d'imprevisible (que és la part que el fa més interessant i atractiu) i ahir, una decisió arbitral ens va col·locar ben a prop de l'abisme, però la major solidesa dels mallorquinistes i, reconeguem-ho també, el factor sort, varen fer que els de Manzano continuïn no tan sols vius al campionat de Copa, sinó que jo diria que amb moltes possibilitats de passar a l'eliminatòria següent. Basta recordar que amb un 1-0 en el partit de tornada, el classificat seria el Mallorca. Si comptam que els vermells varen haver de jugar tota la segona meitat amb un home menys, cal llegir el 2-1 com un mal menor. Si tenim en compte les ocasions que varen tudar els davanters del conjunt madrileny... massa bé va anar!

Ara bé, per a decisions arbitrals perjudicials (a més a més d'injustes), les que va haver de patir el Barça dimarts. Els habitants de les Illes Balears, com a regal de Reis vàrem poder tenir un tast del que significa no veure la TV3 de veres. Mentre al Principat podien veure el partit en obert i en català, aquí l'haguérem de veure pagant i l'haguérem d'escoltar en castellà. Com per, a sobre, haver de suportar l'arbitratge antibarcelonista i la narració de Canal Plus, més o menys del mateix perfil.

Deixau-me, però, que somiï una mica. Malgrat els resultats i els arbitratges, estic convençut que el Barça i el Mallorca passaran l'eliminatòria i tant de bo que es trobin en la final. I posats a demanar, que la puguem veure per una televisió en què els locutors no siguin madridistes i parlin la nostra llengua.