Reyes (1) entrà en el lloc de Seitaridis en el minut 58 i Luis García (-) substituï Simao en el minut 85.
MALLORCA: Moyà (3), Héctor (2), Ballesteros (2), Nunes (2), Navarro (2), Jonás (2), Pereyra (2), Tuni (2), Ibagaza (1), Arango (0) i Daniel González Güiza (2).
Varela (2) entrà en substitució de Tuni en el minut 65, Bassinas (2) rellevà Güiza en el minut 75 i Valero (-) entrà en el lloc d'Ibagaza en el minut 90.
ÀRBITRE: Fernando Teixeira Vitienes (col·legi cantàbric). Va tenir una actuació regular, molt protestada pel públic local, que li reclamà un penal en el primer minut de joc. Mostrà cartolina groga a Agüero en el minut 31, Ballesteros en el minut 35, Jonás en el minut 65, Reyes en el minut 66, Navarro en el minut 83, Maniche en el minut 90 i Pernía en el minut 91.
GOLS:
0-1: minut 18, bona jugada de contracop que inicia Moyà enviant la pilota a Jonás, aquest li envia a l'espai a Güiza i aquest controla, dribla Leo Franco i marca.
1-1: minut 77, Pernía aprofita un mal rebuig de Pereyra, encara el porter mallorquinista, Moyà, que no pot fer res per evitar el gol de l'empat del conjunt local.
INCIDÈNCIES: Mitja entrada a l'estadi Vicente Calderón. Temperatura agradable (uns 27 graus) i terreny de joc en bones condicions. Just abans de començar el matx es va dedicar un minut de record al jugador del Sevilla, Antonio Puerta que morí aquesta setmana. El Mallorca vestí amb el segon equipatge, color gris clar.
Important, meritori i treballat empat (1-1) del Mallorca davant un rival, l'Atlètic de Madrid, i a un estadi sempre difícil per al conjunt de Manzano. El conjunt mallorquinista tracta de tu a tu l'Atlètic de Madrid, sobretot a la primera meitat, i el sorprengué amb diversos contracops autènticament verinosos, per bé que la segona meitat només va tenir un protagonista i aquest no va ser altre que el conjunt local.
Els de Manzano demostraren que aquesta temporada duen ben apresa la lliçó i si l'anterior diumenge havien demostrat que estan preparats per controlar la pilota i dominar territorialment, ahir a Madrid demostraren que saben patir i que són un bloc compensat i sòlid en defensa. I allà on no arribava la reraguarda, hi arribava Miquel Àngel Moyà, que signà una de les millors actuacions amb el primer equip del Mallorca.
Manzano repetí alineació i sistema (4-4-2, amb rombe al mig camp) amb l'excepció que jugà Arango en comptes del lesionat Webó. De la seva banda, Javier Aguirre també plantejà el partit amb quatre defensors, quatre homes al mig camp i dos davanters.
El partit començà amb molta intensitat, ja en el minut 1 els locals reclamaren un possible penal de Fernando Navarro damunt Agüero i el Mallorca disposà d'una immillorable ocasió per avançar-se en el marcador. La pilota arribava, a l'àrea atlètica, a Güiza qui totsol davant Leo Franco i inexplicablement, rematà fora.
En el minut 15, Simao tragué una falta i Moyà rebutjà amb dificultats. En el minut 16, a la sortida d'un corner, Pablo rematà de cap i la pilota sortí fora per poc.
En el minut 18 arribà el gol mallorquinista. Com en el primer partit de Lliga, va ser una perfecta jugada de contracop. Moyà passà la pilota a Jonás, aquest controlà la pilota i la passà a l'espai i allà Güiza la controlà i després de sortejar la sortida de Leo Franco, marcà.
A partir del gol mallorquinista, el conjunt local espitjà amb més força, però el Mallorca resistia amb solvència i, sobretot, no renunciava a llançar contracops perillosos. Tot i amb això, les ocasions més clares foren per al bàndol madrileny. En el minut 28, Forlan no sabé aprofitar una bona ocasió i en el minut 36, Simao, novament de llançament de falta, va estar a punt de marcar. El seu dispar, fort i col·locat, s'estavellà al travesser de la porteria defensada per Moyà. La primera meitat acabà amb domini local, però amb el Mallorca per davant en el marcador.
La segona meitat oferí un guió bastant diferent. Ja des del primer minut, l'Atlètic de Madrid s'abocà damunt l'àrea mallorquinista i als de Manzano no els quedà més remei que retardar les línies i renunciar, gairebé, a l'atac. El Mallorca havia de concentrar totes les seves energies a protegir la porteria. El Mallorca demostrà un ordre defensiu exemplar, però l'atac matalasser era constant. En el minut 50, un bon xut de Pernía va ser rebutjat per Moyà i en el minut 57 una bona combinació dels atacants madrilenys la va culminar Simao amb una rematada massa alta. La pressió dels d'Aguirre donà fruits en el minut 77, quan Pernía recollí una pilota mal desviada per Pereyra i sense pensar-s'ho dues vegades engaltà un xut duríssim que Moyà no pogué aturar. Era l'empat de l'Atlètic i el pitjor per al Mallorca és que encara faltava un quart d'hora llarg de partit.
Totes les forces del Mallorca es concentraven a conservar l'empat i tan sols es pot destacar una rematada de cap d'Arango, únic home en punta aleshores, en el minut 78.
El Mallorca aconseguí l'objectiu de resistir les andanades del conjunt madrileny, esperonat per l'olla de pressió en què s'havia convertit la graderia del Calderón. Al final, però, s'endugué un punt d'or.