Partit d'encefalograma pla a l'estadi Vicente Calderón de Madrid. Atlètic de Madrid i Mallorca empataren a un gol. Un resultat just i que defineix clarament el que succeí damunt el terreny de joc. Igualtat màxima. Empat a tot. I per damunt de tot, avorriment i poc futbol.

El millor del partit, sens dubte, va ser el resultat i el punt sumat pel Mallorca. El pitjor, la lesió lumbar del golejador, Juan Arango.

El tècnic mexicà del conjunt matalasser, Javier Aguirre, va presentar el seu sistema habitual, un 4-4-2, si bé que hagué de refer el seu onze a causa de diverses baixes. Per la seva banda, el tècnic mallorquinista, Gregorio Manzano, organitzà un dibuix tàctic que, a priori, semblava conservador. Manzano establí quatre defensors, un doble pivot amb Pereyra i Basinas, dos carrilers, Ibagaza com a mitja punta i un sol home en punta: Víctor Casadesús.

El partit començà amb un lleuger domini del conjunt local, que semblava dur la iniciativa i que gestionava millor la possessió de la pilota.

Tot i això, cap dels dos equips no s'acostava a la porteria rival amb solvència i perill.

En els primers quaranta-cinc minuts només hi hagué una ocasió clara, i Fernando Torres s'encarregà de transformar-la en gol. Va ser una jugada d'atac del conjunt atlètic, la pilota arribà als peus de Jurado, que va fer una passada interior que cap defensor mallorquinista no encertà a rebutjar i Fernando Torres amb un excel·lent toc aixecà la pilota per damunt de la sortida desesperada de Moyà i aconseguí un bell gol.

Semblava que l'equip madrileny tenia el partit encarrilat i ja li anava bé que el joc es concentràs a la part central del terreny de joc. Sense cap altra incidència s'arribà al final del primer temps.

La segona meitat començà amb la mateixa tònica, però el Mallorca no estava disposat a deixar passar els minuts sense intentar alguna cosa més. Així, al minut 53, Víctor aconseguí una pilota dividida, la conduí fins a la línia de fons i una vegada allà, la penjà damunt l'àrea. La pilota tocà un defensa, quedà suspesa damunt la línia de l'àrea petita i Arango, que era per allà, engaltà un fort xut que Leo Franco no pogué aturar.

El partit entrà en una fase boja, sense un amo clar, amb alguna aproximaxió interessant a les porteries, però sense ocasions clares. Manzano, des de la banqueta, enviava un missatge clar, donà entrada a Maxi López, que substituí Basinas. Apostava per la victòria.

Precisament en el minut 62, Maxi féu un xut des de fora de l'àrea que sortí desviat. La resposta, la va fer Agüero, que en el minut 69 va fer una rematada amb el cap que sortí llepant l'escaire del marc defensat per Moyà. També Ibagaza hauria pogut marcar en treure una falta en el minut 71. Al seu torn, ja en el minut 88, Mista de cap també ho intentà sense aconseguir res de bo.

En definitiva, partit molt avorrit, molt de fred i amb ben poc futbol. I al final, repartiment just de punts que serveix de molt al Mallorca, que a empemtes i rodolons es va aproximant a l'objectiu de garantir la permanència. En canvi, l'Atlètic de Madrid veu com s'allunya el somni europeu de la UEFA.

Els de Manzano tornen a casa amb un punt que pot arribar a ser molt important.