0 SALAMANCA: Bogdan Stelea (3), Loren (1), Leo Ramos (2), Lanna (1), Barbarà (2), Edu Alonso(1), Giovanella (1), Rogerio (0), Vellisca (1), Munteanu (1) i Casartelli (1).
Taira (1) va subtituir el portuguès Rogerio al minut 46, Silvani (2) va sortir en lloc del català Joan Barbarà en el minut 61 i Lunari (-) entrà en el de l'argentí Casartelli en el minut 68.
0 MALLORCA: Roa (2), Olaizola (1), Siviero (1), Marcelino (1), M.Soler (0), Lauren (0), Engonga (1), Ibagaza (2), Stankovic (1), Dani (1) i Chupa López (1).
Carlos (1) va subtituir Ariel Chupa López al minut 60, Paco Soler (1) entrà en el lloc de Lauren al minut 66 i Oscar Arpón (-) suplí Ibagaza en el minut 80.
ÀRBITRE: Eduardo Iturralde González (1) del col·legi basc, assistit a les bandes per Luís Núñez López i José Luís Marcos Roncero. Amonestà amb cartolina groga Lauren en el minut 43 i Paco Soler en el minut 84. Expulsà per doble amonestació el local Giovanella en el minut 62 i el mallorquinista Marcelino en el minut 75. Va ser molt protestat pel públic.
INCIDÈNCIES: Terreny de joc en bon estat, bona entrada a l'Helmántico per veure debutar aquest renovat Salamanca de Miguel Àngel Russo. El públic protestà molt a l'àrbitre durant els noranta minuts.
El Mallorca va aconseguir sumar el primer punt d'aquesta temporada en el primer partit de Lliga 98/99 a l'Helmántico.
El partit es presentava, a priori, com un duel entre dos tècnics que comparteixen nacionalitat i generació, però sembla que no comparteixen filosofia futbolística. L'eix de Cúper és el posicionament damunt el terreny de joc i l'ordre defensiu, mentre que el de Russo és la possessió de la pilota.
El partit va començar amb els dos equips molt ben col·locats, sobretot el conjunt local, que era qui dominava i controlava la possessió de l'esfèrica, i una lluita titànica per aconseguir la supremacia al mig del camp.
Tot i amb això, la primera jugada de perill la va tenir el Mallorca, al minut 12 de joc. Va ser una falta a l'esquerra de la zona d'atac del Mallorca, que va servir Ibazaga, molt passada, al segon pal, on Dani, va controlar amb el pit i va llançar un fort i ben dirigit xut, que Stelea va aconseguir desviar fora. Els minuts passaven i el domini de la Unión s'anava fent més insistent, semblava que el Mallorca es deixava fer. Ja li anava bé que qui fes el desgastament físic en un horabaixa calorós fos l'equip local. Els de Russo, però, no duien el perill amb claredat a la porteria defensada per Roa. Les millors ocasions continuaven vestint de vermell, al minut 31 Chupa Lopez i al 34 Iovan Stankovic disposaren de dues oportunitats de fer entrar el tros de cuir rodó dins la porteria local, però l'arquer del Salamanca ho va evitar en dues intervencions providencials. El domini local es va anar fent feixuc i les dues ocasions més clares per l'equip de Salamanca arribaren als darrers minuts de la primera meitat. La més evident va ser la que va disposar Casartelli al minut 42 en rematar amb el cap una passada des de la banda dreta de l'atac local feta per Munteanu. La pilota acabà a les mans de Roa. La primera part va resultar, doncs, entretinguda, no tant pel bon joc (que va ser escàs) com per les diverses alternatives que s'anaren succeint. El marcador registrava un zero a zero a la fi dels primers 45 minuts. Un empat tanmateix just.
La segona part començava amb la introducció d'un canvi en l'alineació local, Taira substituïa Rogerio amb la intenció de proporcionar més profunditat a l'atac dels blanc-i -negres. I ho va aconseguir, perquè en els cinc primers minuts, Casartelli i Munteanu disposaren de tres ocasions perilloses per als interessos mallorquinistes. El Mallorca semblava perdut i al minut 52 en una falta llançada sobre l'àrea de Roa, amb tota la defensa mallorquinista superada, la pilota va caure damunt el peu de l'uruguaià Leo Ramos, que no va encertar a empènyer l'esfèrica dins la porteria visitant, encara que això semblava el més fàcil. El Salamanca triangulava bé i el mig camp mallorquinista era superat una vegada i una altra, i posà així en seriosos compromisos els defensors vermells.
Els dos entrenadors apostaven fort i feien entrar cada un, un davanter vironer: «Cuco» Silvani i Carlos Domínguez, que només en entrar ja va provocar dues faltes, una de les quals va significar l'expulsió del capità «charro», Giovanella, i l'altra un tir franc que va executar Ibazaga al minut 65 i que va sortir fora fregant el pal dret de la porteria d'Stelea. El Mallorca durant aquests minuts encara va disposar d'una altra ocasió. Chichi Soler va provar un xut des de fora de l'àrea que va ser rebutjat pel porter local. El Salamanca va jugar amb un futbolista menys durant un quart d'hora, circumstància que no va saber aprofitar el Mallorca, que al minut 76 va veure com Iturral de González expulsava Marcelino. Precisament, a la sortida de la falta feta pel defensor asturià del Mallorca va significar una claríssima ocasió de gol, ja que Martín Vellisca va estavellar un fort cacauet al travesser de la porteria de Roa. Les ocasions, per bé que en general no molt clares, es succeïen damunt una i altra porteria, però les bones arts dels respectius arquers i la fortuna impedien que el marcador es mogués. Prova d'això la trobam al minut 85, novament a pilota aturada, Leo Ramos envia la pilota a la fusta esquerra de Roa. El públic, que des de l'expulsió de Giovanella no va aturar d'animar el seu equip, ja cantava el gol. Des de l'expulsió de Marcelino, la defensa i per extensió tot l'equip mallorquinista, feia aigua per tots costats. Eren els pitjors minuts dels de Cúper, que ja havien renunciat completament a l'atac i l'única messió que feia era perquè el temps s'esgotàs.
Al final, empat per a un partit que va resultar certament igualat i que va tornar a la realitat a un Mallorca ressacós de la Súpercopa. Zero a zero, un punt per cadascun i el primer positiu de la temporada. I això sí, el Mallorca que continua sense poder guanyar a l'Helmántico.
