Malgrat que la trajectòria de la companyia de dansa Mariantònia Oliver s'inicià l'any 1989, no fou fins al 2000 quan s'instal·là a Mallorca. L'auditori Sa Màniga de Cala Millor ha volgut commemorar aquests anys de fruits artístics amb l'exposició 11 anys de la companyia Mariantònia Oliver a Mallorca. La mostra s'inaugura demà a partir de les 19 hores al mateix auditori dins el marc de l'11è Festival Dansamàniga. També s'hi oferirà un fragment de Las muchas, el darrer espectacle de la companyia. L'exposició exhibeix cartells, fotografies i videoprojeccions. Està dividida en tres espais: un de dedicat als espectacles familiars, un altre per a un públic més adult i un tercer que gira entorn de la literatura.
Bobot (2001), L'homenet i el despistat (2001), La contínua (2003), Marraxineta i el despistat (2003), Poetes (2004), Na Llauneta (2004), Rasss (2005), Mapes (2007), Petita Lula (2008), La paraula i els peus nus (2008), nOu (2010) i Las muchas (2011): en onze anys, s'ha "sembrat" molt, i molt bé. "Estic molt contenta perquè la feina aquí ha assolit maduresa", assenyala Maria Antònia Oliver, l'encarregada de bufar les espelmes d'aquest pastís imaginari d'aniversari.
De fet, d'ençà que Oliver arribà a l'Illa, les coses han canviat molt. "Ara es fan festivals i la dansa contemporània té el seu públic. Hi ha bones companyies, com Au Ments, Puntiapart, Pasodós... S'ha produït una evolució molt gran". El balanç del treball a Mallorca és molt positiu, malgrat "la poca valoració de la cultura" per part de les institucions. A l'hora d'assenyalar un moment òptim d'aquests 11 anys, Maria Antònia Oliver destaca el que visqué amb l'espectacle nOu. "En un moment de crisi total, ens vàrem tancar a ca les monges (Santa Maria) i vàrem aconseguir una gran complicitat d'equip, que ens ha duit a l'actualitat amb Las muchas", comenta Oliver. "L'espectacle nOu és el que s'ha duit les medalletes i els premis", uns reconeixements que van molt bé per agafar "energia".
Si fa referència al futur, una paraula surt sovint dels llavis de Maria Antònia Oliver: "Col·laboració". "És necessari col·laborar amb altres estructures i altres disciplines. Ara estam coproduint l'espectacle No-res amb la companyia gironina de dansa aèria Las Lo Las. De fet, tenim un peu a Catalunya i un altre aquí", explica. I, com no pot ser d'una altra manera, a l'hora de bufar les espelmes d'aniversari, cal un desig: "Que tot el que hem sembrat pugui tenir vida".
