Plecs és un espectacle d'allò més rodó, amb elements de teatre, acrobàcies i música. Ens parla sobre un món de paper, que no és més que una metàfora sobre la vida mateixa, plena de paper i de sorpreses que arriben en qualsevol moment. Aquesta obra, protagonitzada per Manolo Alcántara, Xabi Eliçagaray, Claudio Inferno i Karl Stets, és una coproducció d'Enfila't, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centre d'Arts Escèniques de Reus i Cir-que o! La funció es durà a terme al teatre Principal entre avui i demà.
A l'escenari de paper s'hi trobaran un músic i tres acròbates, sobre els quals es precipitarà un artefacte que afegirà encara més desequilibri. Dins l'escenari, hi haurà elements de malabarisme, equilibri, dansa... Tot estarà en continua transformació. "Plecs és un espectable amb diversos aspectes de feina, com ara la música en directe, el teatre, la dansa, el circ i, és clar, el paper", explica Manolo Alcántara, que, a més de ser-ne uns dels actors, també és cocreador i codirector d'aquesta funció. "El paper està utilitzat d'una forma curiosa i insòlita", afegeix.
Aquesta original proposta ha estat molt ben rebuda pel públic. "A la gent li agrada. És un espectacle de coses ximples, sense grans efectes. Hi ha una calidesa que hi arriba", comenta Claudio Inferno, un altre dels intèrprets. "De moment duim poques representacions i aprenem a veure com reacciona el públic en directe", continua un altre dels actors i codirector, Karl Stets.
A més, combinar elements diferents per crear qualque cosa que tengui caràcter unitari no és gens fàcil. "Hem hagut de solucionar vàries coses. Hi ha elements d'una mida considerable damunt l'escenari que ens varen donar complicacions de tipus logístic", indica Karl. "També ha estat la qüestió del so, perquè tenim diferents instruments musicals que es mouen sobre l'escenari", continua Claudio. Però la gran qüestió a solucionar és el fet que Plecs sigui un espectacle senzill, malgrat incloure una barreja d'elements i disciplines artístiques. "La vocació de senzillesa d'aquest espectacle ha estat tot un repte, treballant amb ingredients complexos", comenta Manolo. "Volíem que totes les coses es veiessin d'una manera lleugera. Però això no ho hem viscut com una complicació, sinó com un repte, d'una forma molt natural".
Un dels objectius fou que en l'espectacle hi hagués "un equilibri", continua Manolo. "Quan fas una cosa pluridisciplinària, cap element ha de destacar per damunt els altres. Aquest equilibri fa que Plecs sigui encara un espectacle més senzill". Un altre punt d'interés resideix en el fet que els membres d'Enfila't procedeixen de llocs molt diferents, i això ha servit per enriquir encara més la feina. Karl és danès, Manolo és català, Xabi és francès i Claudio és argentí. Tots quatre veuen les coses d'una manera, i també tenen "maneres diferents de treballar", diu Karl. "Hem après molt els uns dels altres", sentencia. "Hem tret moltes coses de les diferències", indica Xabi. "Hem pogut aplicar tot això a l'espectacle", finalitza.
