"Envellim a la frontera esperant/ que es decideixi d’un cop l’enemic./ Netejam les armes. Apuntalam/ els parapets. Quan ve la fosca blava,/ que és la frontera de la nit, bevem/ els licors que ens preserven del temor/ i del fred de les guàrdies nocturnes". Així comença Els guardians de la frontera, un dels nous poemes inclosos a Llunari, el nou llibre de Josep Lluís Aguiló, que ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona i que ahir va esdevenir el nou "poeta de la ciutat".

Endiumenjat de dalt a baix, fonent-se en abraçades imponents amb els seus amics que no el deixaren sol (Txema Martínez, Joan-Elies Adell, Sam Abrams, Enric Sòria, Susanna Rafart...), Aguiló es convertí en el nou home fort de la poesia a Barcelona. La cerimònia va tenir com a escenari el Saló de Cent. Que la jornada d’ahir tenia gust illenc ho confirma tot. Des del premiat fins al fet que el jurat hagi recomanat la publicació de Via Bàltica, d’Hilari de Cara. Sebastià Alzamora va ser l’encarregat de glosar la figura del poeta i va deixar anar lloances com aquestes: "Algú capaç de dominar les urgències de la publicació que han malmès tantes obres poètiques i esperar-se gairebé vint anys fins que considera que ha afinat prou les eines, algú que és capaç, a més, de mantenir l’entusiasme per l’escriptura de versos mentre es dedica al noble art dels negocis, algú així sens dubte posseeix una constància i un sentit del rigor i de l’exigència fora del que és habitual".

La festa illenca, però, no s’havia acabat, perquè al jurat del premi hi havia Andreu Gomila i perquè entre els poetes convidats a recitar els seus versos es trobava Sebastià Sansó o l’eivissenc Bartomeu Ribas. És clar que el poeta ja regna a la ciutat i que Barcelona s’ha rendit al Manacor power poètic. Durant un any, com a mínim.