Aquest dimarts, 7 de març, a les 19 hores, es presenta a la Biblioteca de Cort la segona edició revisada i ampliada de la biografia d'Aurora Picornell de David Ginard: Aurora Picornell (1912-1937) De la història al símbol.
El llibre es presentarà juntament amb Matilde Landa. El compromiso y la tragedia (1904-1942), obra del mateix autor.
Aurora Picornell Femenias (1912-1937) fou una rellevant activista política i social del segle XX. Nascuda en una família obrera de Palma, en plena adolescència es va implicar en iniciatives de caràcter feminista, laïcista i obrerista. Després de la proclamació de la Segona República, es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya. Aviat es va convertir en la figura més coneguda d’aquesta organització a Mallorca pel seu carisma, capacitat de treball i estreta col·laboració política amb el seu company, el cèlebre agent de la Komintern Heriberto Quiñones González. L’assassinat d’Aurora Picornell, al cap de pocs mesos del cop d’Estat de juliol del 1936, fou un dels episodis més dramàtics de la repressió franquista a l’illa de la calma. Aquesta obra, elaborada a la llum de nombroses fonts inèdites, aborda per primera vegada un estudi biogràfic de conjunt sobre Aurora Picornell i el seu entorn familiar i polític. A més a més, s’hi analitza el procés de conformació i difusió del símbol associat a «la Pasionaria de Mallorca» des del començament dels anys trenta del segle passat fins avui. En aquesta segona edició, revisada i ampliada, s’hi aporten un bon grapat de novetats com, entre d’altres, una informació sobre la presència d’Aurora Picornell a la Casa del Poble de Palma el 18 de juliol de 1936, la seva darrera declaració judicial, la revelació d’un manifest adreçat als seus companys de partit quan sabia que seria assassinada, l’actualització sobre l’indret on fou enterrada i diverses fotografies inèdites.
David Ginard Féron (Palma, 1966)
És historiador. Doctor en història per la Universitat de les Illes Balears (1997). S’ha especialitzat en l’estudi del moviment obrer i l’època franquista. Entre els seus llibres destaquen La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948) (Col. Menjavents núm. 1, 1991), L’esquerra mallorquina i el franquisme (Col. Menjavents núm. 12, 1994), L’oposició al franquisme a les Balears (1936-1975) (Col. Quaderns d’Història Contemporània de les Balears núm. 7, 1997), L’economia balear (1929-1959) (Col. Qd’HCB núm. 18, 1999), Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942) (Col. Plural núm 1, 2000), Les Baléares sous le régime franquiste (2002), Matilde Landa. De la Institución Libre de Enseñanza a las prisiones franquistas (2005), L’època contemporània a les Balears (1780-2005) (juntament amb Miquel A. Casanovas, Col. Qd’HCB núm. 50,2006) i L’exili balear de 1939 (Col. Qd’HCB núm. 58, 2008). Ha coordinat, juntament amb Margalida Capellà Represión política, justícia y reparación (2009). També ha coordinat Dona, Guerra Civil i franquisme (2011), Dona i lluita democràtica al segle XX (2012). Les seves darreres obres a Edicions Documenta Balear: Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum I)(2012), Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum II) (2014), La repressió a les Balears durant la Guerra Civil (2015), Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol (2016) i Treballadors, sindicalistes i clandestins (volum III) (2018).
