Laura Serra és la cantant i teclista d’Alanaire. Joan Pérez, a la bateria, Pau Serra, al baix i Leire Corzar, com a nova guitarrista, són els altres tres integrants del grup. El març del 2021 vàren publicar un EP de tres cançons, però aquest divendres, 3 de juny, sortirà el seu primer àlbum ‘Albor’.

Diria que heu estat un temps a fora, com va sorgir el grup així?

Sí, el grup va començar a distància, quan jo vivia per Anglaterra —fent un màster en piano clàssic—, en Joan a Suïssa —cursant un màster en composició de jazz— i en Pau a Tenerife — fent un màster en ecologia terrestre—. Les estades eren temporals i sabíem que ara ens tornaríem a trobar tots a Mallorca.

A Anglaterra, jo compartia pis amb qui va ser el primer guitarrista del grup. El meu germà, en Pau, em va venir a veure, just després de saber que en Dominic —qui va ser el productor de l'EP— es produïa la seva pròpia música; vàrem pensar que podíem fer el mateix, provar de començar a fer els nostres temes. Juntament amb n'Eirian —el guitarrista— vàrem passar uns dies tocant junts i d'aquells dies va sorgir el primer EP.

Després d'allò, seguíem amb la il·lusió de fer els nostres temes i volíem seguir experimentant. Vàrem començar a fer experiments amb eines tecnològiques i a gravar-mos... És tot un món, una vegada hi entres et va enganxant!

I en Joan, que va ser el darrer que es va unir al grup, va ser perquè són amics de la infància amb el meu germà, i li va mostrar un tema i ell va dir que volia formar part d'això.

Què us ha impulsat a treure l’àlbum?

L’empemta que necessitàvem al principi va ser d’en Dominic. Una vegada vàrem fer el llançament i teníem discogràfica i concerts, ja vàrem veure possible la perspectiva de fer un àlbum sencer.

Sí que és cert que no teníem clar el resultat que seria a nivell estilístic i musical, perquè som una banda que no fa anys que tocam junts, sinó que vàrem néixer i vàrem treure uns temes; a nivell musical no teníem clar cap a on evolucionaríem, i crec que encara estem un poc en aquest procés de trobar quin és el nostre so, i crec que seguirà evolucionant, perquè és un primer disc i una primera feina, però seguirem trobant-mos.

Has comentat que experimentar enganxa, com ha estat el procés de creació?

En general, hem seguit la dinàmica d'estar a distància. En Joan encara havia d'acabar d'estudiar i fer feina, i el meu germà i jo sí que ja havíem tornat. Així que el procés va ser a mitges. Un es grava, li envia a l'altre... Les lletres ens les enviam, miram què funciona millor, les canviam... i entre tots, anam construint les cançons.

Per tant, hem tardat una mica a acabar el disc, perquè componíem a distància, i perquè ho fèiem tot entre tots; no és que un faci les lletres i un altre la música. I això està molt bé, perquè és un procés col·laboratiu, però òbviament també fa que tardem una mica més fent les cançons.

Però prioritzam fer-ho junts i que sigui elaborat, encara que estiguem a distància, que tots puguem dir la nostra.

Però, així i tot, ja havíeu tocat en el passat no?

En Pau i jo vàrem tocar amb The Prussians i també havíem tengut un grup de rock, Ice Crime. Per tant, sí que tenim el bagatge, però en altres grups. Aquest és el primer projecte que és nostre. I a més, l’experiència que nosaltres tenim és en música clàssica, per tant, aquest format és una novetat per a nosaltres i hem de pensar la proposta també pel directe perquè enganxi.

Pel que fa als concerts, com us heu vist en els directes que ja heu fet amb Alanaire? Canvien les dinàmiques d'allò que coneixíeu?

Els escenaris han estat un repte, encara que tenguéssim experiència; jo per exemple mai havia estat la cantant principal d’un grup.

I a nivell actitudinal, de l’energia que poses damunt l’escenari, i venint de la música clàssica, també ha estat un repte. Ha estat un tema que hem treballat molt en els assajos i que hem plantejat de cara als concerts: està molt bé sortir a l’escenari i tocar bé, però hem treballat molt l’aspecte de l’energia damunt l’escenari perquè sigui més actiu.

El primer concert que vàrem fer tots estàvem una mica rígids i no acabàvem de transmetre allò que sentíem realment amb les cançons. Hem hagut de pensar què significa cada cosa i què volem dir amb les lletres, per intentar transmetre emocionalment i no només tocant bé i cantant bé; crec que donarà els seus fruits!

Idò després de fer tota aquesta feina, quin pla de futur diries que teniu previst?

Aquest estiu tenim bastant de concerts, sobretot a festivals, i també algun concert a Mallorca que està per confirmar. Ara ens hem centrat en això.

De cara a la temporada d’octubre i endavant, tenim alguns projectes pensats per col·laborar amb altres artistes, que siguin d’altres mons també i ens puguin aportar alguna cosa, i fer un EP entre el primer i el segon disc. Després, ja de cara a un futur que encara no sé dir exactament quan, fer un segon disc on el plantejament sigui estar tots junts i que surti de tocar junts i no tant de fer-ho de manera analítica i pensada.