Ona Mediterrània va entrevistar Mateu Morro, historiador i escriptor de Santa Maria, autor del llibre 'Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines' (Illa Edicions, 2021).
El llibre ha sortit fa poc, però feia anys que anaves darrere aquesta història i els seus testimonis. Ens pots dir qui eren els Norats?
Honorat Tries i Jaume Tries, pare i fill, eren dos homes d'esquerres que vivien a Santa Maria, originaris de Pòrtol. Quan dia 18 de juliol varen veure com es desenvolupava Mallorca (amb el cop d'estat), varen optar per anar a la muntanya cap a la garriga, de forma sobtada; el que no pensaren és que hi serien 13 anys.
Fins a finals del 1949 no varen poder agafar una barca i anar a Alger. Va ser una peripècia dins la Serra de Tramuntana, en l'àrea compresa entre la Comuna de Bunyola, la Vall de Coanegra, Son Pou... on hi ha un gran bosc on se varen poder amagar i resistir.
És impressionant que durant 13 anys ningú els trobàs o els delatàs, però això té a veure amb certa complicitat amb els santamariers…
I dels bunyolins! Aquesta història no hauria estat possible sense els contactes, que eren essencials. Allò que explica que hi poguessin ser 13 anys, són les seves amistats, la relació solidària amb una serie de famílies, concretament d’un llogaret de Bunyola: Baix del Puig.
Parlant del llibre, però sense explicar-ho tot: aquesta història impressionant que segurament mereixeria una pel·lícula, encara que ja hi hagi un documental.
Jo crec que sí! De fet ja hi ha hagut algú que s’ha interessat. Jo crec que aquestes grans històries oblidades, però que són grans històries, donen i han de donar per a pel·lícules.
Concretament el llibre es divideix en tres grans capítols. En el primer parles de la militància política dels Norats, que estaven lligats un al comunisme i l'altre al socialisme, potser?
Això s'ha de concretar. Realment les joventuts socialistes unificades eren el resultat de la unificació de les joventuts socialistes i les joventuts comunistes. Un poc el mateix procés del PSUC a Catalunya. Al final, la seva adscripció va ser més aviat comunista.
El segon capítol està centrat en la fugida. Hi va haver un interès per part del règim i la Guàrdia Civil en trobar-los?
Hem de diferenciar els moments. El 1936 i els mesos posteriors, sí que hi va haver un gran interès dels falangistes i les milícies del règim; des de Santa Maria i Bunyola se varen fer moltes batudes per trobar-los. Els dispararen en diferents ocasions, però no els varen arribar a capturar. Evidentment, en acabar la guerra, i entrar la postguerra, aquest interès va minvar. Però, això no vol dir que ells no mantinguessin les mesures perquè no els poguessin capturar i que estiguessin sempre alerta.
El llibre també conté fotografies i entrevistes que fa anys vares fer a testimonis de gent que els va ajudar. Aquestes també surten al documental?
Sí, la majoria de les entrevistes estan enregistrades. Les que faig fer a n'en Jaume (Tries), va ser després de morir son pare, uns mesos abans d'anar-los a veure. No el poguérem enregistrar, però tenim gravacions de qui els va dur a l'Arenal a cerca la barca cap a Alger, dels companys de militància... I tot això permet reconstruir d'una manera bastant fidedigna, i pràcticament basada en la història oral, la història d'aquestes dues persones.
La història de dues persones que és impressionant, i tot i que al principi de la transició eren més desconeguts, la vostra feina ha estat important. Creus que heu recuperat la seva figura?
En el seu entorn, on ells se varen moure, sobretot Santa Maria i Bunyola, mai se va deixar de saber qui eren; ells moltes vegades se topaven gents, ja que no estaven amagats, se movien i trobaven pastors, carboners, missatges... amb qui tenien una relació de suport. Però clar, el temps i la mort de molts de testimonis ho acaba esborrant tot.
Per tant, tant l'homenatge del 1982 a Santa Maria, com el punt de memòria que posaren a Baix del Puig el 2017, com aquest llibre o el documental que va emetre IB3... tot això ha ajudat a fer que es conegui aquesta història que molta gent no sabia.
A més, com a novetat, el llibre inclou un codi QR amb la cançó «Els Norats. Romanç d'una fugida a ritme de blues», composta per Miquel i Guillem Barceló.
Sí, és una aportació original i molt divertida. Els hi agraesc als germans Barceló, ja que a vegades la lletra no basta i falta una música que ho acompanyi.
Entenc que aquest llibre es mourà i el presentaràs per tot Mallorca, però seria interessant sortir de l'illa, no?
Sí, la història té uns valors d'amistat, solidaritat, resistència, de dignitat humana... que són universals, que crec que s'han de conèixer.
Realment (la història) ja ha tengut certa transcendència a l'illa d'Eivissa, ja que n'Honorat i en Jaume varen viure molts d'anys allà, quan varen sortir d'Alger. En Jaume es va casar amb una al·lota d'Eivissa i s'establiren a Santa Eulària del Riu. Per tant, hi ha bastant d'interès, perquè encara hi ha familiars d'ella, i a més en Jaume va ser una persona molt coneguda allà.