algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
24°

[VÍDEO] Toni-Lluís Reyes: «No renunciar a la teva fonètica, als teus trets lingüístics dialectals, està bé sense caure en el gonellisme»

Cada dijous durant els mesos de març a juliol, l'Obra Cultural Balear obre un espai, a les xarxes socials, al debat i a la reflexió sobre els eixos en què treballa: llengua, cultura i país. I enguany també sobre les Germanies, en commemoració del 500 aniversari.

Aquesta setmana ha estat el torn del manacorí Toni-Lluís Reyes, llicenciat en Filologia Catalana i en Art Dramàtic. Actor de diverses sèries d'IB3 i TV3, ha treballat també adaptant a la televisió la novel·la Amor de Cans de Maria Antònia Oliver.

Presentat per Maria Antònia Ferrer, de l'OCB de Santa Maria, Reyes ha fet una interessant anàlisi del model lingüístic dels mitjans de comunicació de les Illes Balears. En tractar la problemàtica de l'estàndard del català en els mitjans de comunicació, el filòleg ha apuntat que en l’àmbit escrit «pareix que no hi ha cap problema i aquí a Balears sembla que l’estàndard escrit ha arribat a un cert consens». Com a exemple, ha destacat el model lingüístic de la revista Cent per Cent de Manacor: «La du Antoni Riera i crec que és un model acostat al poble, prou estàndard i ric en vocabulari i expressions i que tot i fer servir un estàndard per a Balears no cau en tòpics que puguem relacionar amb el secessionisme lingüístic».

Allà on Reyes sí que veu un problema és en l’oralitat. «Moltes vegades s’ha xarrat que el català és una llengua que té tres estandards: el balear, el central i el valencià. Aquí ens trobam amb un problema, realment la diversitat lingüística a Balears és molt rica, hi ha molts de matisos dialectals, moltes diferències entre Mallorca i Eivissa, entre Eivissa i Menorca i entre Menorca i Mallorca. Per tant, realment poder xarrar d’un estàndard balear no sé fins a quin punt és una utopia», ha remarcat.

Apunta també Reyes que en l'oralitat hi ha qui no vol renunciar a la seva fonètica, «a les seves expressions més localistes». «L’estàndard precisament va néixer per a llimar totes aquestes diferències però de cada vegada més hi ha com un orgull dels mateix parlants de veure la seva modalitat lingüística com una cosa positiva. Amagar aquesta realitat d’orgull als mitjans de comunicació és una errada però crec també que és una errada entrar en aquest aspecte i caure dins àmbits gonelles. No renunciar a la teva fonètica, als teus trets lingüístics dialectals, està bé sense caure en el gonellisme», ha explicat.

Analitzant TV3, Reyes creu que al principi partia d’un «model molt rígid que agafava fil per randa la teoria de l’estàndard però això en el cas del català ha estat impossible perquè anava en detriment de la riquesa lingüística que tenim». No obstant això, remarca que TV3 «s’ha obert a les varietats dialectals i també al castellà, però això és un altre tema».

Referent a la nostra televisió autonòmica, Reyes ha repassat com va ser aquest inici bilingüe d'IB3: «Hi havia programes en català i en castellà i tot allò que venia de fora venia en castellà. Al 2007 hi ha un estudi de Bibiloni en què analitza l’emissió en català i en castellà: en català hi havia un 57,8% d’emissió i en castellà un 42,2% i posava que el cap de setmana l’espanyol tenia una presència 6 punts més alta».

«Arran dels canvis de govern sí que es va aconseguir que la producció que no era pròpia de Balears, que estava traduïda al català, es pogués veure per IB3 en català. Va començar la crisi i els lingüistes varen començar a desaparèixer d’IB3 i de les productores externes», ha explicat Reyes.

I arriba José Ramón Bauzá: «Llavors arriba la legislatura de Bauzá que va intentar ficar un altre model lingüístic i va entrar tot el tema del salat, per exemple en El Temps. Bauzá va intentar posar una línia pel que fa a la llengua a IB3».

Quina línia hi ha ara? «Crec que ara mateix cap. El model lingüístic de cada programa depèn de les productores. Hi ha qui pensa que no necessita lingüista i no en tenen i no hi ha una política lingüística clara des de la directiva d’IB3 que demani gent preparada per a donar un suport lingüístic a les productores. No oblidem per què existeix IB3, per la informació de proximitat i també per a donar un model lingüístic a la societat».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 4 mesos

L'estandard oral no existeix ni pel mallorquí. No parlen igual a Felanitx i a Manacor ni a Inca i a Lloseta o Sineu.
Això no és excessivament greu si no en feim llengües diferents. Però amb la llengua escrita hauríem de ser estrictament escrupolosos.

Valoració:0menosmas
Per Manuel Serra, fa 4 mesos

Gracis a l'Obra per aquestes xerrades!!

Valoració:11menosmas
Per Antoni, fa 4 mesos

Vaig veure la conferència en directe i trob que té molta raó en com analitza la realitat que vivim. Tothom hauria de veure el vídeo i reflexionar...

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris