Som pagès i visc a la Part Forana, a la pagesia, que en solem dir.

He anat, durant aquest any darrer, diverses vegades a Manacor i, trescant pels carrers, amb les orelles ben obertes, la impressió que n'he tret és que no se sent tant de foraster com un any enrere. Manacorins que conec m'ho confirmen. Solen dir "Això torna esser es Manacor d'un temps".

A les grans superfícies on solc comprar, els "Señorita Pili, acuda a la caja 2" ha reculat força. La darrera vegada que vaig entrar dins un, només vaig sentir parlar foraster per la megafonia.

A Ciutat, no ho sé, però, ja de sempre, sempre hi parl català. Només una vegada, a una sabateria del carrer de Sant Miquel, la dependenta em va comminar "Hábleme en castellano". Li vaig dir ue me n'anava a la sabateria de veïnat. La madona, que m'havia sentit, ve sortir escapada: "No se'n vagi, que jo sí que parl mallorquí". La vaig deixar amb la paraula a la boca dient-li que havia perdut un client, sobretot erquè es permetia de tenir una dependenta que insultava els mallorquins.

Aquesta és la meva norma de conducta de molts d'anys ençà i només he tengut tres topades, de les quals els forasteroparlants n'han sortir ben escaldats. Un pic els vaig fer treure el llibre de reclamacions i hi vaig deixar una nota.

Ja ho sabeu, compatriotes: "De les herbes molles se'n torquen el cul." I jo no he volgut mai esser una herba molla.

Casi nunca estoy de acuerdo contigo; pero en el día de hoy has demostrado ser valiente, ya que mi comentario de esta mañana era malo de digerir desde tu parte, y no se me caerá el único anillo que llevo, al reconocerlo.
Un tal A.G., seguro que no lo publica, pues me ha tumbado otros menos duros.
Gracias, lo cortés no quita lo valiente.

L'espant ets tu, castany.

Avui i sempre hem d´exigir el que ens pertoca com a autonomia, davant de qui sigui i sense complexos.

Més subvencions= Més impostos

Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers som massa tous en l'aspecte lingüístic. És per això que cal la força del Govern, però el nostre Govern mira més cap a Madrid que cap a ca nostra. És molt trist. Tot un patrimoni cultural se'n va en orris.

Juro por mi conciencia y honor que me he quedado sin palabras.
Soy incapaz de reaccionar.
¿Cómo es posible que a alguien se le puedan ocurrir estas cosas?.
Te pueden venir a la cabeza, pero jamás publicarlas, pues el espanto está servido.
Esto no es libertad, esto es Corea del Norte.
Tú no quieres libertad y mejoría para nuestro pueblo; tú lo que quieres es control absoluto de todo.
Martí Florit: todas estas ocurrencias para tus hijos.
Afortunadamente, todo quedará en papel mojado y en risita floja, para no hacer mucho ruido.
Otro "mesías", pero esta vez de cartón piedra.

Llegint i escoltant en Tomeu Martí me passa que veig que els canvis són molt difícils, però imprescindibles. Els governants estan massa en el dia a dia. hem de menester gent que pensi a futur

Crec que si no ens mobilitzam com a poble estam ben cuits. Hi ha una castellanització totalment desacomplexada que fa feredat! Cada vegada estam mes arraconats! El Govern sembla també acomplexat! Una part del poble espera polítiques ben clarament orientades a preservar la nostra cultura i la nostra identitat.