El dinamitzador cultural i comunicatiu i director d'Ona Mediterrània i dBalears, Tomeu Martí i Florit, ha participat en el Fòrum de Primavera de l'OCB amb una conferència titulada 'Sus cultura! 15 propostes per la llengua, la cultura i la cohesió social'.
Martí ha contextualitzat les propostes fetes: «es tracta d'un exercici d'aturar un moment la dinàmica del dia a dia. Pensar en gran, amb l'ambició d'anar més lluny. I de posar al servei de la col·lectivitat un aplec d'idees que, en el pitjor dels casos poden funcionar com a far per orientar la direcció cap on avançar».
Propostes
Les propostes formulades en la conferència són:
Llengua
1 - Gran acord institucional, cívic i popular per la Llengua.
2 - Pla conjunt de dinamització lingüística que faci possible que, de manera immediata, es posin a fer feina 100 dinamitzadors lingüístics repartits per tots els pobles i barriades de totes les Illes Balears
3 - Pla urgent de formació i habilitació en llengua catalana que inclogui cursos suficients per tota la demanada que existeix.
4 - Servei d'assessorament i guia de bones pràctiques en recuperació lingüística i gestió del multilingüisme que estigui a disposició d'ajuntaments, empreses i entitats.
5 - Clàusules lingüístiques a tots els contractes i ajuts de l'Administració pública i de manera immediata en el pla de recuperació amb els fons europeus.
Cultura
1 - Dotació pressupostària suficient per garantir el desenvolupament de la indústria cultural de les Illes Balears, la remuneració digna i la llibertat creativa de tots els creadors culturals.
2 - Llei de drets culturals, aprovada dins la present Legislatura que ajudi a defensar els interessos del sector cultural en el seu conjunt i que garanteixi l'accés a la cultura de tota la ciutadania.
3 - Hub de la indústria audiovisual, amb connexió amb Barcelona, que reorienti part del sector serveis cap a aquesta aposta per una industria neta, emergent.
4 - Val Cultura IB de 30 euros cada trimestre per a cada ciutadà.
5 - Edició anual d'uns premis dedicats a totes les disciplines culturals i artístiques.
Cohesió social
1 - Creació i revisió anual de l'Índex Balear d'Excel·lència, Felicitat i Benestar (IBEFB) amb indicadors per mesurar l'excel·lència i el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social, cultural i polític
2 - Posada en marxa de la Renda bàsica, universal i incondicional
3 - Escola per a pares i mares
4 - Ensenyament gratuït i de qualitat de 0 a 18 anys.
5 - Institut de promoció i coordinació d'espais, equipaments, circuïts i intercanvis culturals.
Finalment, Martí considera imprescindible que s'impulsi un nou contracte social, que posi la vida i la cultura al centre; una Obra Cultural Balear reforçada i una immensa i intensa mobilització ciutadana.
Som pagès i visc a la Part Forana, a la pagesia, que en solem dir.
He anat, durant aquest any darrer, diverses vegades a Manacor i, trescant pels carrers, amb les orelles ben obertes, la impressió que n'he tret és que no se sent tant de foraster com un any enrere. Manacorins que conec m'ho confirmen. Solen dir "Això torna esser es Manacor d'un temps".
A les grans superfícies on solc comprar, els "Señorita Pili, acuda a la caja 2" ha reculat força. La darrera vegada que vaig entrar dins un, només vaig sentir parlar foraster per la megafonia.
A Ciutat, no ho sé, però, ja de sempre, sempre hi parl català. Només una vegada, a una sabateria del carrer de Sant Miquel, la dependenta em va comminar "Hábleme en castellano". Li vaig dir ue me n'anava a la sabateria de veïnat. La madona, que m'havia sentit, ve sortir escapada: "No se'n vagi, que jo sí que parl mallorquí". La vaig deixar amb la paraula a la boca dient-li que havia perdut un client, sobretot erquè es permetia de tenir una dependenta que insultava els mallorquins.
Aquesta és la meva norma de conducta de molts d'anys ençà i només he tengut tres topades, de les quals els forasteroparlants n'han sortir ben escaldats. Un pic els vaig fer treure el llibre de reclamacions i hi vaig deixar una nota.
Ja ho sabeu, compatriotes: "De les herbes molles se'n torquen el cul." I jo no he volgut mai esser una herba molla.