Els escriptors en llengua catalana demostraren, una vegada més, que la seva reclama perquè els Ciutat de Palma recuperin la dignitat que li pertoca és més viva que mai. Per tercer any consecutiu, Can Alcover es tornà a omplir de versos en un acte de boicot a la decisió de Cort de mantenir els guardons literaris en castellà. L'estratègia de Fernando Gilet d'eliminar els guardons en castellà i mantenir els noms dels Ciutat de Palma Llorenç Villalonga i Joan Alcover però amb bilingüe no ha convençut als escriptors, que ahir vespre s'estimaren més compartir mots i companyia entre els seus, que no acudir l'acte oficial convocat per l'Ajuntament.

Així, mentre davant el Teatre Principal una furgoneta de la policia espanyola vetllava els assistents dels Ciutat de Palma oficials; pentura per por que les quadribarrades i les camisetes verdes dels professors no es "col·lassin" a l'acte de Mateu Isern. A l'altra banda de la ciutat, a Can Alcover, una gran senyera donava la benvinguda als assistents. Prop d'un centenar de persones, entre escriptors i amants de les lletres, no es volgueren perdre un acte que té la reivindicació per bandera i que fa tres anys que dura. "Esperam que aquest sigui el penúltim any de la vetllada literària, perquè esperam també que d'aquí a dos anys els Premis retornin a com han de ser, en català", explicava el vicepresident de l'AELC, Miquel Bezares, organitzador de l'acte juntament amb el PEN-Català i l'Obra Cultural.

El dramaturg Josep Ramon Cerdà exercí de mestre de cerimònies en un acte que, si bé no fou tant massiu com anys anteriors, sí que resultà més dinàmic i amè. Cerdà féu memòria de la història d'aquests guardons creats l'any 1955 i qualificà a Gilet d'ignorant en recordar com el regidor de Cultura afirma que l'origen i esperit "era premiar les obres de més qualitat" sense tenir en compte la llengua en què es feien. "Creu Gilet que el franquisme ho hauria permès?", rebaté contundent Cerdà recordant com Llorenç Moyà guanyà aquell primer guardó amb un contundent discurs en defensa de la llengua. "Som nosaltres, i no ells els que representam els Ciutat de Palma", recordà el presentador en diverses ocasions. El dramaturg no deixà de banda tampoc els darrers atacs a la llengua i als símbols d'identitat. Per això féu especial menció a la Llei de Símbols que entrà ahir en vigor en qualificar-la "d'un vergonyós text legislatiu, propi d'uns governants que volen que el seu país renuncii a ser qui és".

Ara bé, la vetllada literària i reivindicativa d'ahir volgué recordar en especial als homes i dones que d'ençà de 1955 s'han alçat amb un Ciutat de Palma. Escriptors de renom que han prestigiat els guardons avui convertits al bilingüisme. Per això, 22 escriptors llegiren els versos d'alguns dels poetes que han guanyat el Joan Alcover. Les rimes de Miquel Àngel Riera, Josep Maria Llompart, Andreu Vidal, Francesc Parcerisas o Bartomeu Fiol foren ahir ben presents a través de la veu dels escriptors. Perquè, com recordà el Josep Ramon Cerdà, l'important "és recordar-ho sempre". L'acte literari clogué amb uns mots de Joan Vinyoli com a cant a la insistència i a no defallir davant les adversitats.

La música de Little Lion Trio posà el punt i final a la vetllada que, si l'Ajuntament no rectifica, es tornarà a convocar el 20 de gener de l'any que ve.