Salvador Brotons dirigí l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma per primer pic el 1997, fins al 2001. Vuit anys després tornà a l'Illa, però també arribaren els temps convulsos, la crisi i el perill de desaparició de l'Orquestra. La segona estada amb la Simfònica finalitzà de manera sobtada el mes passat, quan les urgències pels nous projectes es dirigeixen cap a un altre model de gestió econòmica i, consegüentment, artística. L'actual gerent de la Simfònica, Marcelino Minaya, li comunicà per telèfon que li rescindien el contracte, dies abans que es fes oficial el nom de Josep Vicent com a nou director. Brotons parla a dBalears de com fou l'acomiadament i de la situació de l'Orquestra.

Pensàveu acabar així la vostra relació amb la Simfònica?

No, jo creia que hi continuaria, però tot té un final. El que ocorre és que han passat coses molt lletges i algú deu estar avergonyit. El nou director té molta influència política i ha aconseguit un patrocinador privat que li pagui els 70.000 € de sou.

Només era qüestió que un patrocinador es fes càrrec del sou de Josep Vicent com a director?

Els han promès moltes més coses, però no sé si arribaran. Teniu en compte que la darrera vegada que jo vaig cobrar la meva nòmina va ser el desembre de 2011. I a sobre, ara em passa això.

Pensàveu que us substituirien?

No. Ara entenc certes coses que havien anat passant. Aquesta temporada m'obligaren a programar dos concerts d'aquest senyor (Josep Vicent). Em varen dir que era una qüestió d'uns patrocinis. I això que a Pollença la valoració del concert que oferí no havia estat gaire bona...

Com us comunicaren que no us renovarien el contracte, que finalitza el proper 30 de juny?

M'acomiadaren per telèfon dies abans de presentar el nou director. El gerent de la Simfònica, Marcelino Minaya, em cridà el 4 de gener i em demanà que vingués urgentment a Palma. Com que m'era impossible, m'ho va dir per telèfon.

Com us vàreu sentir?

Molt malament, però vaig entendre algunes coses. Encara no m'havien pagat i m'havien rebaixat molt el sou. Ara veig clar que el que volien era que partís jo. Supòs que el problema va ser que jo volia continuar, sobretot en temps tan difícils per a l'Orquestra. Al meu parer, no era el moment de partir per qüestions econòmiques. De fet, vaig quedar per motius sentimentals, i no per oportunistes com altres.

Què pensau del nou projecte que es vol fer amb la Simfònica?

Em sona a cosa hipotètica. De moment, l'únic segur és que s'han signat els 70.000 euros per al nou director. Poden arribar més doblers o no. El conseller Rafel Bosch em va dir que aquesta era la darrera oportunitat per salvar la Simfònica, que ell no hi veia cap altra solució.

Quina opinió teniu de Vicent?

No l'he vist dirigir i, per tant, no en puc dir res artísticament. Però quan un director es posa davant d'una orquestra i no l'hi volen...

Què voleu dir?

M'agradaria que algú parlàs amb els músics de l'Orquestra. Estan acollonits i amenaçats de quedar al carrer. Encara hi pot haver més retallades de personal. Patesc molt per ells i no veig el futur clar ni artísticament ni econòmicament.

Quin és el paper de Marcelino Minaya en tota aquesta història?

Ell és una persona posada pel partit. Em va dir com a excusa que faig massa coses i que no em puc dedicar prou a l'Orquestra. M'han tingut sempre que ha volgut. Tot això li ve molt gros. Malgrat tot, desitjo el millor a la Simfònica i prefereixo no continuar si això fa que se salvi.

Us varen plantejar alguna altra solució?

M'havien dit que ho arreglarien. Jo confiava en el conseller.

Sentiu que us han traït?

S'han portat molt malament. No he volgut ni llegir la premsa, aquests dies. He de seguir el meu camí. Som conscient que els càrrecs tenen un principi i un final. Una altra cosa són les maneres. Si el juny passat m'ho haguessin dit, ja estava. Però d'aquesta manera, dir-m'ho així, perquè el volen presentar... És un gran espectacle de fum, i a l'orquestra tots pateixen.

Com heu viscut els moments tan durs pels quals ha passat la Simfònica?

Era a Corea i els vaig viure amb molta pena. Els músics estaven desesperats i els vaig donar tot el meu suport. Vaig parlar amb el conseller i vaig fer tot el possible perquè l'Orquestra no defallís.

Quan tornareu a dirigir la Simfònica?

La setmana que ve. També he de fer un concert el Dia de les Illes Balears, amb els polítics. Almanco em vaig acomiadar de Bosch de manera respectable. Em va dir que no hi havia altra opció i que els doblers privats estaven associats a un perfil concret de director.

Quin balanç feis del temps que heu passat a la Simfònica?

El balanç és positiu. Llàstima dels dos darrers anys. Ara estic molt content, perquè s'edita un disc amb Naxos que gravàrem fa un any i mig, amb composicions meves. Una discogràfica així garanteix distribució mundial. Durant aquest temps, la Simfònica ha sonat molt bé i he vist el públic molt satisfet. És una pena, perquè la crisi i el canvi de gerència han deixat pel camí molts projectes.

Quan cobrareu?

Cobrar? (riu). Quan vaig comentar la situació a Rafel Bosch, em va dir que cobraria aquest mateix gener. Dimecres li vaig enviar un correu electrònic recordant-li el que em va dir. Crec que algun dia em pagaran. El darrer any ha estat una ruïna, perquè he pagat molts viatges i hotels de la meva butxaca. La part administrativa de l'Orquestra no funciona.

Quins són els vostres propers projectes?

En tenc per davant molts. Hi ha un grapat d'orquestres que dirigesc arreu del món. A més, tornaré a ensenyar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). També vaig sovint a treballar als Estats Units i a Israel. Si he passat un any sense cobrar, puc tirar endavant perfectament! (riu).