Les tisorades del Partit Popular envers les polítiques socials i lingüístiques, a més de les ‘caceres' d'elefants, llagostes i cérvols realitzades per monarques i consellers, centraren gran part de l'Adoració dels Tres Reis d'Orient ahir a les Voltes. La tradicional representació del text de Llorenç Moyà fou una de les més concorregudes dels darrers temps, amb prop de mil persones que ompliren l'emplaçament.

Com sempre, els rodolins improvisats són el més esperat per al públic que, val a dir-ho, es coneix la història fil per randa. L'Adoració serveix per fer un repàs social i satíric de l'actualitat social de l'any anterior, en què polítics i agents socials no en deixen passar ni una. I és que just començar la representació els criats dels reis Melcior i Gaspar, Lara Vilar i Dani Puig, ja enfilaren un parell de ‘botifarres' en les quals es queixaren de la pujada de les taxes judicials, de les receptes sanitàries, de l'IVA i -com a bons periodistes- tampoc no s'oblidaren dels acomiadaments dels treballadors d'IB3. També va estar ben fi el criat del rei Baltasar, que, en el seu posat de funcionari, recordà que Bauzá els ha anihilat la paga doble i els dies lliures, els fa fer més hores de feina i, "com que som negre, fins i tot la targeta sanitària m'han barrinat". Molts temes socials sobre la palestra just iniciar-se la funció.

I així continuà durant l'hora i mitja de representació. Qui més hàbil va ser amb això de les improvisacions -alguns fins i tot es queixaren que en feia massa- fou el portaveu del PSM a Cort, Antoni Verger, que encarnat en el paper de Baltasar recordà que per les seves contrades trobaren "un rei blanc caçant elefants" i que per aquí "també teniu caçadors que maten pobres cérvols i se'n posen al cap els collons". Aquesta imatge també fou recordada pel Dimoni, caracteritzat amb un capell amd dues borles al cap.

I és que la majoria de rodolins anaven contra el Govern Bauzá o d'Isern, mentre que el rei Gaspar, caratertizat per la regidora del Districte de Llevant, Antònia Fornari, intentava pal·liar les crítiques dient que "en superar la mala gestió del Pacte de Progrés trobarem el sant Messies". No sabem si es referia a un suposat José Ramón Bauzá ‘salvador' o Mateu Isern. Menys lluïda fou la intervenció de Pilar Ribal (rei Melcior), que es volia emportar l'or que duia per donar-lo al regidor Gilet perquè acabàs les obres del Casal Balaguer.

Però com sempre, el gran protagonista de la representació fou Herodes, un rei "que no caça elefants" ni "té un gendre com Urdangarin", apuntà Joan Calafat just aparèixer a l'escenari. A dir ver, enguany Herodes fou un dels qui menys improvisacions féu i es limità a reproduir el text de Moyà amb trossos punyents i altres de més fluixos.

Qui bé saberen envestir els seus papers foren el Majordom i el Secretari, dos personatges també clau, enguany interpretats per la periodista Maria Llull i el socialista Víctor Robles. Ambdós seguiren el text introduint-hi de tant en tant la ironia fina contra el palau de congressos, les retallades en educació o la política lingüística de Bauzá, un tema també apuntat tant per Herodes com per Gaspar i que rebé força mamballetes. Ara bé, qui més contundent va ser fou la Sibil·la en ser requerida pel rei:"Si un Herodes o un Bauzá em cria, jo xerraré clar i en català", setenciava mentre anava amb un vestit de faralaes.

I és que la indumentària ideada per Rafel Pizarro és un altre dels grans plats forts d'aquesta representació contra "l'espanyolització de Wert", amb uns Doctors de la Llei amb la bandera alemanya per barret o sotanes de capellans a la recerca econòmica.