El primer exemplar de la revista Esquitx sortí a la venda el setembre del 2000. Dotze anys i 50 números després, el seu futur perilla després de la sobtada interrupció de qualsevol mena de suport institucional. "El Govern ens ajudava comprant 1.850 exemplars cada trimestre, i Antoni Vera, ara director adjunt de l'IEB, i Antònia Fiol, cap del Departament de Llengua, em comunicaren que ja no se n'adquiririen més el 2013", explica la directora d'Esquitx, Sònia Delgado. Aquesta decisió per part del Govern arribà després que el Consell hagi suprimit les ajudes per a publicacions en llengua pròpia.

"És una gran pèrdua, perquè costa molt aixecar un projecte així, que serveix tant per donar a conèixer la llengua com per formar futurs lectors. A més, l'Esquitx ha estat sempre una plataforma per a nous dibuixants", diu Delgado amb tristor. La directora recorda que la publicació ha rebut "premis nacionals, i que es pot trobar a gairebé totes les biblioteques de Catalunya".

Malgrat la situació, Delgado afronta l'any que ve "amb certa esperança". "Faig una crida a possibles patrocinadors privats, perquè em costa molt creure que es perdin projectes així sense militància per part de la societat". Gràcies a Esquitx, "s'ha donat a conèixer la cultura d'aquí a la resta de països de parla catalana". Per això, aquest toc d'atenció a "la gent compromesa amb el català, perquè es tingui prou interès per aturar o invertir en aquest procés".

Pràcticament tot l'àmbit d'oci "està monopolitzat pel castellà", i Esquitx és una porta oberta que "molts joves que no estan habituats a agafar un llibre es trobin amb la lectura des d'un vessant lúdic".

Pels dibuixants, la desaparició d'Esquitx suposaria la pèrdua d'una plataforma des d'on publicar i, el que és més important, començar a fer-ho. Per les pàgines de la revista és habitual veure els noms de Bartomeu Seguí, Pere Joan, Àlex Fito, Jaume Balaguer i Gabi Beltran, entre molts d'altres que formen part de la petita gran història del còmic a les Illes.

Per garantir com a mínim la supervivència de la capçalera, les sortides passarien per mantenir-la només en format digital o el micromecenatge.

Però tampoc no cal oblidar que els motius per deixar de banda l'Esquitx no són només econòmics. "D'una banda, hi ha la crisi, però, de l'altra, som conscients que no estam en sintonia amb l'ideari polític actual", comenta Delgado. La directora reclama "compromís i militància per part del món de la cultura per combatre aquesta tendència que deixa un panorama desèrtic".