Lluny queden els temps en què l'origen genovès de Cristòfol Colom es donava com una dada segura del navegant. La qüestió és polèmica i els historiadors es posicionen amb les seves bateries d'arguments per situar-lo aquí o allà. Fou català?, mallorquí?, portuguès?, gallec? o tal vegada fou eivissenc, com defensa el periodista, escriptor i marí Nito Verdera (Eivissa, 1934)?

"És com una malaltia. Hi ha teories impossibles i tot es fa molt complicat", assenyala Verdera, qui inicià les seves investigacions sobre l'almirall l'any 1962, ja fa quasi 50 anys.

Les diferents opinions dels historiadors es fonamenten en proves diverses, i la defensa que Verdera fa del Colom eivissenc es basa en tres pilars. El primer és que la llengua de Colom fou el català; el segon és l'ús de topònims de les costes d'Eivissa i Formentera per donar nom als accidents geogràfics del Carib; el tercer és que l'almirall utilitzà vírgules suspensives i punts per puntuar els seus escrits, un sistema utilitzat a l'illa pitiüsa.
"S'ha investigat molt bé i la conclusió és que Colom fou catalanoparlant, i això elimina les hipòtesis que n'afirmen un origen portuguès o italià", apunta l'eivissenc. "A més, en la toponímia del Carib usà noms d'Eivissa i Formentera, i no d'Itàlia", prossegueix. Així mateix, Verdera destaca el descobriment de la doctora Estelle Irizarry, professora emèrita de Georgetown, qui assenyala que Colom puntuà els seus escrits amb un sistema de vírgules i punts "que no s'emprà a Castella". "Malgrat que l'ús d'aquesta manera de puntuar es donà a la Corona d'Aragó, el seu origen geocultural és a Eivissa".

Nito Verdera és a l'espera d'un dictamen de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre l'origen eivissenc de Colom. "Vaig entregar la documentació que he aconseguit reunir a Isidor Marí, qui es manifestà molt preocupat per la polèmica. En poc temps me'n diran coses", comenta.

Una altra característica rellevant en la biografia de l'almirall és la seva condició de "jueu convers" i "criptojueu" (el criptojudaisme és l'adhesió en secret al judaisme mentre es practica una altra religió). "Colom utilitzà caràcters hebreus en la correspondència al seu fill, fet que està certificat per l'Institut de Manuscrits Hebreus Microfilmats de Jerusalem", precisa l'investigador illenc.

Si la ciència pot aportar les proves necessàries, per què tanta polèmica? "Hi ha molta política pel mig", respon Verdera, qui posa com a exemple la insistència de Jordi Bilbeny en el fet que Colom sortí de l'empordanès port de Pals, "tot i que hi ha uns vuit documents que corroboren que sortí de Palos de Moguer, entre ells una carta a la casa d'Alba". "A Madrid s'estimarien més que fos italià que no catalanoparlant. D'altra banda, els catòlics també el volen dins la seva religió. És una batalla brutal", diu. En el cas de Bilbeny, per Verdera hi prevalen "les influències als mitjans de comunicació i els doblers". Això sí, l'investigador eivissenc confia en els estudiosos nord-americans, com la doctora Estelle Irizarry.

I què s'ha de dir de la mallorquinitat de Colom? "Això està descartadíssim", assevera. Aquesta tesi es basa en el fet que Colom era fill natural del príncep de Viana i d'una pagesa de Felanitx anomenada Margalida. "Si s'ha de fer quadrar el naixement amb l'arribada del príncep, Colom hauria d'haver nascut el 1460 i només hauria viscut 46 anys, ja que morí el 1506. Però la veritat és que l'almirall morí a 60 anys", sentencia.