Josep Verdera (bateria), Guillem Mesquida (guitarra i veu), Xesc Carbonell (guitarra), Joan Grimalt (guitarra, lap steel i pedal steel) i Dani Pi de Gènova són els components de la banda mallorquina Son and the Holy Ghosts, que finalitzà el passat 19 de juny una petita gira per sis ciutats de la Península. Aquests concerts han estat possibles gràcies al fet que el grup fou seleccionat per format part del programa Artistas en ruta, de l'Associació d'Intèrprets i Executants, un programa en el qual també han format part artistes com Russian Red i Coque Malla.

València (sala El loco), Segòvia (La oveja negra, a Cañas de Polendo), Puerto de Santamaría (Milwakee), Barcelona (sala Monasterio), Ceuta (La sala) i Cadis (Supersonic) foren els llocs on Son on the Holy Ghosts donaren a conèixer tant les cançons del seu primer disc, Lyrics and songs (2009), com les darreres composicions. Ells mateixos s'etiqueten com a un grup de rock & folk, de música 'americana'.

Tots els membres de la banda coincideixen quan qualifiquen de molt positiva aquesta experiència fora de les Illes. "Ara tenim moltíssima més experiència, gràcies al recull de sensacions que hem tingut i a tota la gent que hem conegut. I, com no, també hem fet molts contactes", assenyala Xesc Carbonell.

Les anècdotes de la gira són nombroses. A més, els concerts es feren en tot tipus de locals, com el del llogaret segovià de seixanta habitants. Una altra de les coses que els ha cridat l'atenció és el fet que cada vegada menys gent està disposada a pagar per gaudir de la música en directe. "Al Puerto de Santamaría vàrem fer el concert amb un altre grup per només cinc euros, i així i tot hi havia gent que ho trobava car. Cada pic costa més mentalitzar que els concerts tenen un cost que s'ha de sufragar", diu el cantant, Guillem Mesquida, fill de qui fou component d'Ossifar, Biel Mesquida, la mort del qual fou un dels leitmotivs per a Guillem a l'hora de compondre les cançons del primer disc, uns temes marcats pel patiment.

Si els demanen pel millor lloc on han tocat, tots responen quasi a la vegada que Ceuta, on foren rebuts de manera meravellosa per Esther i Manolo, els propietaris de La sala. "La gent se sabia les cançons i el públic era de totes les edats. A més, la ciutat és preciosa", explica Carbonell. Tal vegada Son and the Holy Ghotst no hagin tocat a estadis, ni davant un públic multitudinari; però la gent que era a les sales a l'hora del concert se n'anà convençuda de la seva qualitat. I això ja és molt.