algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
20°

Dies de postguerra a Mallorca

Gardènies en la nit és la darrera novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, en què tracta la Guerra Civil a través de la visió del seu llegat familiar

123324
L'escriptor Miquel López Crespí. | PERE ANTONI RAMIS PONS

"Flaire d'ametles i taronges. La remor de les ones copejant el vaixell just acabat d'atracar al moll. Ja érem a Mallorca!". Així comença Gardènies en la nit (El Tall), la darrera novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí. "És una novel·la que tracta la temàtica de la Guerra Civil mitjançant la història d'un presoner republicà (el meu pare) i una jove de família de dretes de sa Pobla (la meva mare)", explica l'autor. Gardènies en la nit (premi de l'Òmnium Cultural 2009) ve a ser la segona part d'Els crepuscles més pàl·lids (premi Alexandre Ballester 2009).

"Ambdues són un recordatori literari de la postguerra, de l'oprobi patit per la família i pel poble treballador", explica López Crespí. "He recordat la història dels perdedors i de la repressió a Mallorca, però també hi ha una immersió dins la Palma dels nobles, aquells nobles que aplaudiren l'afusellament d'Emili Darder", prossegueix l'escriptor, "seduït" també per "la història familiar". "La relació dels meus pares presentava un conflicte molt interessant des del punt de vista literari", assenyala.

Tanmateix, Gardènies en la nit és molt més que una història d'amor. La novel·la és un aparador molt útil per comprendre millor la Mallorca dels anys 40, amb l'opressió de l'Església i la repressió dels perdedors. El pare de Miquel López Crespí, Paulino López, "fou un d'aquests milers de presoners de guerra que vingueren a Mallorca com a membres d'un batallón de trabajadores". Aquells presoners foren destinats inicialment al magatzem de Can Garroví de sa Pobla i posteriorment a un dels campaments base per a la construcció de la carretera Alcúdia-la Victòria.

"No podem parlar de camps de concentració en el mateix sentit que els nazis, però aquelles persones passaren fam i malalties", explica el novel·lista, que els ret homenatge en les pàgines d'Els crepuscles més pàl·lids i de Gardènies en la nit. "Falta el gran homenatge públic que tots els afusellats i els represaliats del franquisme es mereixen, un monument digne a la seva memòria, de lluitadors per la llibertat".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.