El fòrum de la ciutat romana de Pol·lèntia perdrà els afegits realitzats amb morter de calç tintat inaugurats l'any 2001, quan aquest espai es va habilitar per primera vegada per a les visites. Les coses han canviat i la recuperació de restes estructurals advoca ara per adequar-se a l'estètica original, en contra de diferenciacions extremes com les que es varen posar de moda als noranta.
Un equip d'arqueòlegs codirigit per Miquel Àngel Cau i Antoni Puig treballa des de mitjan gener al recinte del fòrum per tornar a les restes romanes l'aspecte que tenien abans de la reconstrucció inaugurada el 2001. Aquesta va consistir a cobrir-les amb passarel·les de morter tintat, en un intent d'oferir una millor visió didàctica del conjunt.
Un pic lliures d'afegitons, les restes estructurals del capitoli, el templet i les tavernes es completen ara amb pedres de marès treballades a mà seguint les tècniques originals de temps dels romans. Les pedres han estat extretes a mà del nivell geològic que queda a la vista a la trinxera que va obrir un solc al jaciment en els anys 60, quan es pretenia dur el tren a Alcúdia travessant la ciutat romana.
"La idea és no emprar materials com el ciment i treure el morter de calç que es va col·locar en els anys noranta per posar-hi materials més similars als originals. A primer cop d'ull, el fòrum tindrà una aparença més original", diu el codirector de les excavacions, Antoni Puig.
La retirada del morter de calç permetrà, a més, una millor visió de les restes estructurals del capitoli, que havien quedat cobertes per la reconstrucció. I és que la plataforma de l'atri es recolzava damunt les restes de les columnes originals i donava una visió confusa de l'accés original al capitoli. "Del temple, se'n restituirà la base i el perímetre, sense fer-ne una reconstrucció tan agressiva i que doni una idea del que clarament se'n conserva", diu Puig, que treballa a la zona amb la col·laboració dels restauradors Margalida Munar i Bernat Burganya. Entre els elements del fòrum que cobraran ara una nova dimensió hi ha l'escala d'accés al capitoli, de la qual queden dos esglaons. Aquesta actuació durarà encara dos mesos més i és finançada pel Ministeri de Cultura amb 105.000 euros.
Restaurar la restauració
El Ministeri de Cultura finança amb 105 mil euros el projecte de remodelació i consolidació del fòrum de Pol·lèntia, que implica la retirada de les passarel·les de morter de calç que s'hi incorporaren el 2001
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Aquesta inversió no millorarà la situació del iaciment. En tot cas, més excavacions si que farien més interessant la visita i aleshores Pollentia podria atraure turistes. Les passarel·les tenien la missió de dirigir els visitants i impedir que trepitjassin allà on no convenia, no?
Trob que aquest canvi de material serà un perjudici per a les nostres generacions posteriors. Bàsicament, fins ara el que s'ha volgut fer és una simple conservació d'allò que ens ha quedat (o el que hem trobat) adherint-hi, amb materials totalment diferents per a la diferenciació, elements que ens serveixen per a poder fer-ne una divulgació didàctica. Quan d'aqui 100 o 200 anys, els fills dels nostres fills s'interessin per tot allò que ens deixaren els romans, dubtaran quines parts són nostres i quines són afegides... És el que va passar segles abans, que les reconstruccions es feien esbucant les obres originals... Una vertadera pena!
1. A Mallorca vivim del turisme i voldríem viure d'ell tot l'any.
2. El patrimoni arqueològic ha de ser un dels puntals de la diversificació de l'oferta turística.
3. Invertir en patrimoni arqueològic és invertir en el futur del país.
És realment necessària aquesta obra que costarà 105.000 E.? No valdria més destinar aquests cabals a assunptes més importants?Qualcú ho pot explicar?
No és normal haver de desfer una restauració de fa 10 anys.
Qualcú hauria de demanar responsabilitats als que van encimentar el jaciment donant-li un aspecte tan lamentable, començant per l'arqueòloga orfila, i continuant pels arquitectes domingo i druguet, a qui, paradoxalment, se'ls segueixen encarregant mil coses com a suposats experts en patrimoni...