Hollywood sul Tevere (2009), que es projectarà avui a les 20.30 a la sala Augusta dins el cicle Cinema d'Autor de la UIB , no és un documental corrent. Tampoc Marco Spagnoli no encaixa dins la idea habitual del director de cinema. Aquest periodista i crític rememora els anys més brillants de la història cinematogràfica italiana, però no ho fa des de la nostàlgia, sinó des de la fina ironia: cinema sobre el cinema, un desdoblament que permet veure allò que ha passat des d'una nova perspectiva i agafant unes distàncies d'allò més convenients a l'hora de valorar el que ha estat la història.
Aquest documental va néixer arran d'un encàrrec de l'Istituto Luce, un arxiu gegant d'imatges documentals de la vida italiana que comprèn des dels anys 20 fins als 80 del segle passat. Aquesta comanda serví a Spagnoli per descobrir tota una sèrie de documents audiovisuals sobre el món del cinema a Itàlia en l'època daurada de la indústria del país transalpí. "Vaig trobar un munt de sorpreses a l'arxiu dels estudis Cinecittà Luce, coses que ningú no havia vist", explicà Spagnoli, qui va voler fugir d'aquella nostàlgia que veu en el passat sempre un temps millor. "Hollywood sul Tevere parla d'un moment en què canvia el concepte de divisme", afirmà Spagnoli. "Per exemple, Louis Armstrong arribà a Roma en tren, sense guardaespatles i portant la seva maleta. Quan baixà del tren, el va rebre una banda de música i ell es va posar a cantar. Algú es pot imaginar una cosa semblant per part de qualque estrella com Angelina Jolie?", es demanà.
Malgrat que a priori ho pugui parèixer, Hollywood sul Tevere no és una crítica a la indústria actual, sinó una carta d'amor a aquell cinema de l'època pretelevisiva. "El Hollywood d'aleshores era el dels grans autors. Allà treballaven directors europeus, com Alfred Hitchkock i Godard. Tot Itàlia es va convertir en un gran set cinematogràfic i les relacions entre les dues maneres de fer cinema, la nord-americana i la italiana, era molt més estreta que ara", comentà Marco Spagnoli.
Una infinitat de noms d'estrelles es reuneixen en les imatges de Hollywood sul Tevere. I no es pot fugir de la malenconia quan es pensa en l'època daurada dels estudis Cinecittà, en les produccions de De Sica i en els actors americans fent turisme per Roma.
