El director de cinema Toni Bestard (Bunyola, 1973) aprofità els darrers dies de l'any per descansar, ja que a partir d'aquest gener El perfecte desconegut, el seu primer llargmetratge, entra en la fase de muntatge. El rodatge finalitzà a l'inici de desembre i deixà Bestard amb ganes de més.

Com vàreu acabar el rodatge?
Més bé del que hauria pensat abans de començar-lo. Després d'haver-ne finalitzat la filmació, em faltava alguna cosa, i era continuar rodant. Jo ho hauria fet durant més setmanes. Vaig descobrir, en les cinc setmanes que durà, que m'agrada molt rodar.

Quin futur es pot augurar a una pel·lícula com El perfecte desconegut?
És molt complicat saber-ho, i més en aquesta època, en la qual cap pel·lícula no té gaire clar el seu futur. Voldria que fos convincent i honesta, i que agradàs al públic i a la crítica. No crec que estigui concebuda com a gran èxit. M'agradaria que fos d'aquestes pel·lícules que comencen a funcionar amb el boca-orella. M'imagín que els canals de distribució seran petits. Sobretot esper que arribi al públic que vol veure aquest tipus de cinema.

I quin tipus de cinema oferiu?
De personatges, de relacions humanes. Això no vol dir que al mateix temps no hi hagi gènere, com poden ser la comèdia, el drama i el misteri, que són els tres ingredients que té la pel·lícula. És un cinema per a un tipus d'espectador que no vol que insultin la seva intel·ligència, per una banda, però no és per a aquells que esperin una pedanteria sofisticada.

Com sou com a director?
Em costa molt definir-me, però puc percebre la resposta de la gent que fa feina amb mi. Veig que acaben satisfets, supòs que perquè intent ser un més dins l'equip i no m'impòs. Som molt negociador i m'agrada parlar amb la gent. Intent que els actors entenguin els personatges i m'esforç per transmetre tota la informació possible. A alguns dels actors, els vaig escriure prèviament biografies senceres de la vida dels personatges que interpretaven. Al final, malgrat que intent que hi hagi un consens, el meu punt de vista preval si hi ha un desacord, perquè som el director i és la meva visió.

Quins directors admirau?
Aquesta pregunta és molt complicada, perquè n'hi ha molts. La llista podria ser immensa. Evidentment, hi influeix la meva edat. Jo vaig començar a veure cinema a vuit o nou anys -finals dels 70 i principis dels 80-. Em va marcar molt gent com Spielberg, que fou un referent de joventut. Després vaig anar coneixent coses interessants. Ara tenc una àmplia llista de directors que m'agraden i dels quals esper haver après alguna cosa: Billy Wilder, Luis Buñuel, Luis García Berlanga, Alfred Hitchcock, John Ford, François Truffaut...

Què pensau del cinema que es fa actualment?
Es fan moltes pel·lícules, i moltes són dolentes, tant en el cinema americà com en l'europeu. Però també hi ha coses interessants. Ens hem trobat una època molt complicada. És molt fàcil veure pel·lícules -sobretot amb internet-, però també és molt difícil produir-les per tot el tema de la pirateria. Un dels avantatges és que surt gent jove que no ho hauria pogut fer fa vint anys. El que no veig són tendències. La història del cinema ha estat molt marcada per les tendències, pels moviments, des de l'expressionisme alemany, passant pel neorealisme italià i fins a la nouvelle vague. Fa vint anys que no sé on estam en aquest sentit. Hi ha hagut poca evolució en aquest aspecte. Per ara, l'únic moviment que he percebut en aquests darrers anys és que molts grans creadors, principalment en el cinema americà, han partit a la televisió. El bon cinema es fa en aquests moments a la televisió. No veig pel·lícules americanes que estiguin a l'altura d'una sèrie com Mad men. El gran moviment ara és el de les sèries, on es fa el millor cinema dels darrers trenta anys.

En quin punt està El perfecte desconegut?
A principi d'aquest mes començà la fase de postproducció. Muntarem la imatge i a continuació passarem al so, a la música, al retoc d'imatge, etc. Això suposarà aproximadament cinc mesos. El més segur és que per abril o maig la pel·lícula ja estarà amb còpia preparada. Després començarem tota una sèrie de reunions amb distribuïdors i enviarem còpies a festivals de cinema, per veure si ens seleccionen en algun.

Hi ha possibilitats d'entrar en algun festival?
El més important és fer una bona pel·lícula. Si el film és bo, possiblement tindrà cabuda en un festival i a les sales. Si ens agafen en un festival de cert prestigi, això serà un trampolí, una manera d'accedir amb més facilitat als distribuïdors i a les sales. L'única cosa que em queda és fer una bona pel·lícula. Si no la faig, segur que quedarà dins un calaix.

S'han de canviar les estructures de funcionament del món del cinema per afrontar els nous temps?
El cinema és un mitjà complex, perquè és la fusió d'art i indústria. Com a indústria, l'empresa privada ha de tenir la força per aixecar projectes rendibles i crear més indústria. Hi ha films que són purament indústria. Però hi ha inquietud artística. També és cultura i necessita del suport de les institucions. Les subvencions públiques s'haurien d'orientar que l'espectador tingués més facilitat per veure pel·lícules d'autor sense pagar tant per una entrada. S'ajuda molt la producció, però es deixa un poc de banda l'exhibició.

Com veis el cinema a les Illes?
L'objectiu és crear una mínima indústria a les Illes. Ja s'han fet algunes passes quant a mitjans audiovisuals, però ens hauríem de consolidar dins el cinema. La situació també és aconseguir que tornin els que varen partir, perquè puguin fer feina aquí. Parl d'Agustí Villaronga, Rafa Cortès, Daniel Monzón... En el cas d'El perfecte desconegut, la diferència és que s'ha produït des de Mallorca. La productora motor ha estat mallorquina. Hem aconseguit el suport del Ministeri de Cultura per primer pic des d'una productora d'aquí. Després hem entrat en coproducció amb altres de fora, però la base és d'aquí. El present del cinema balear és un futur en què es consolidi com a mínim una pel·lícula a l'any. Hi ha gent amb bones idees i ha de seguir els camins iniciats per altres que hem pogut fer el nostre primer film.