Fa un any i quatre mesos que Bartomeu Llinàs substituí Bàrbara Galmés al capdavant de la conselleria d'Educació i Cultura. Molt lligat a l'àmbit educatiu, Llinàs ha estat criticat per centrar-se més en Educació i deixar en mans de la direcció general els problemes de Cultura. Fins i tot fa unes setmanes a la copa de Nadal, el discurs del conseller se centrà únicament en Educació. Avui, quan manquen cinc mesos per a les eleccions, explica la línia en matèria cultural, que ve marcada per la "continuïtat" i la millora de les infraestructures . Reconeix el seu bon "feeling" amb la ministra Àngeles González Sinde i manté que el que cal fer en crisi és "fixar prioritats".

Us han retret que després d'un any i quatre mesos en el càrrec hàgiu centrat la vostra política en l'aspecte educatiu. Què passa amb Cultura? Des dels devuit anys he fet feina a educació, i és lògic que em vinculin més dins el món educatiu. Quan el president em va encarregar que m'ocupàs de la Conselleria a mitjan legislatura, l'esforç més gros s'havia de fer en Educació. Cultura estava ben encarrilat i seguírem les pautes de Galmés.
Us ho diré d'una altra manera. Heu estat un any i quatre mesos a concedir una entrevista sobre matèria cultural.
Quan vaig arribar vaig fer les primeres entrevistes a educació perquè sempre hi he estat molt damunt. En Cultura no tenia aquesta necessitat, l'objectiu no era canviar les coses de dalt a baix, sinó continuar amb uns petits canvis.

Continuau amb la línia que marcà Galmés. En aquest 2011 tampoc no hi haurà canvis?
Quan s'entra a mitjan legislatura, s'ha d'acabar amb tranquil·litat, seny i evitant problemes. El 2011 són sis mesos, després ja ho veurem. A Cultura continuarem amb les mateixes pautes. Hem posat peu fiter amb segons quins temes com les infraestructures. Amb les retallades, hem de continuar fent feina, però molt cauts.
L'any passat el pressupost de Cultura davallà 1,8 milions. Què passarà enguany?
Encara no està tancat, passarem d'uns 10,3 milions euros a uns 8,8. Un 15% menys sense comptar el capítol de personal. Malgrat això, tenim els 31 milions d'euros que aportarà Madrid per infraestructures. El que s'ha de fer quan hi ha retallades és fixar prioritats.

Quines són les prioritats?
El més important són les infraestructures i el personal -que no s'ha tingut gaire en compte. La Cultura enriqueix la societat en l'àmbit personal i econòmic. Les administracions han de deixar de ser paternalistes i han d'estimular la societat perquè s'impliqui. Vaja, que no sols hem de viure de subvencions. La cultura ha estat lligada al mecenatge, i en moments difícils, el mecenatge és més complicat.

Estau d'acord que cal tallar l'aixeta de l'administració com a repartidora?
Són tendències que s'han de canviar sense mesures dràstiques.

Com es potencia aquesta indústria cultural?
En temps de vaques grasses no es va invertir en cultura. Amb la quantitat d'obres que es feren, podríem tenir uns museus perfectes, però no hi són. Les infraestructures són pèssimes. Això no és responsabilitat d'una legislatura, sinó d'una trajectòria cultural.

Balears ha estat durant anys a la cua de les inversions de l'Estat en matèria cultural. L'alarma es tornà a activar quan la ministra anuncià que no aportaria els doblers per al castell d'Alaró, Can Prunera i Pol·lèntia. Heu parlat amb Madrid?
Per a Pol·lèntia hi haurà doblers, però en comptes de 120.000 euros seran 80.000. Amb el castell d'Alaró no sé què passarà. A mi em preocupava que es mantinguessin els doblers per als museus de Mallorca, Menorca i Eivissa. Hi ha hagut moments molt crítics, com quan no es començaven les obres de l'Arxiu del Regne.

Com es pot arribar a l'extrem d'estar a un dia de perdre 13 milions d'euros per a les inversions de l'Arxiu del Regne?
Aquest dia vaig perdre les rialles. Per una banda faltaven permisos i, un l'altra, no s'havia fet la gestió en el moment adequat. A Madrid per ventura ja li anava bé veure si no ho podíem justificar. Però ho salvàrem. És una obra importantíssima.

Quina és la situació actual del Museu de Mallorca?
Les obres al museu es mantindran. La primera quinzena de gener sortiran licitades les obres per part del Ministeri. El pressupost és de 4,7 milions.

I el Museu de Muro, passarà a millor vida?
El museu de Muro ha de menester una inversió decent i per qüestions pressupostàries hem prioritzat Palma. Fa anys hi va haver doblers per fer mil coses, i Muro n'era una. Les cases es comencen pels fonaments, i els fonaments culturals d'aquesta comunitat estan molt fotuts. Tenim el Baluard, i prou. No hi ha res més presentable. Em preocupa.

Una altra gran infraestructura és la restauració de la Llonja, la veurem oberta amb les polèmiques làmpades?
En tenim acabada la primera fase. La segona està en marxa. Tornam a entrar en les dinàmiques lentes de l'Administració. Això ha provocat un endarreriment. Arreglem el sistema de so i enllumenat i després ja veurem què feim amb les làmpades. No es pot aturar un projecte per una làmpada.

Les duplicitats culturals entre les administracions ha estat una constant. Evitar-ho és el que pretén la reunió que convocàreu amb els Consells?
A Educació, les competències són clares, però a Cultura no. Si a Madrid hi ha una conferència sectorial amb tot els consellers de cultura, és normal que aquí també hi hagi connexió entre els consellers de cultura de les Illes.

Aquesta coordinació, per què servirà?
Hi ha un marc que fixa l'estatut i que diu quines són les competències d'uns i dels altres. Però hi ha aspectes que se solapen. Per evitar aquesta duplicitat farem una comissió tècnica que s'encarregarà l'Institut d'Estudis Autonòmics i que delimitaran les competències. Serà la comissió política qui fixarà quines coses fa un i quines l'altre.

En aquesta reunió també tractàreu les mancances de l'Espai Mallorca, on estau implicats tant Govern com Consell. Què s'ha de fer?
El conseller Font proposà que l'Espai Mallorca ha de ser cosa de tots, no sols del Consell de Mallorca. Es planteja que el Govern es faci càrrec del 50% i l'altra part l'assumeixin els quatre consells. Per ventura li canviarem el nom perquè tothom se senti identificat. Hem de veure la viabilitat que té. Amb el que passa a l'Espai Mallorca jo em sentiré corresponsable, però no del tot responsable.

Fou decisió vostra la retallada a l'Institut d'Estudis Baleàrics?
Va ser decisió d'unes circumstàncies que negociaren els qui varen recompondre el Govern. La idea inicial era que l'Institut d'Estudis Balèarics desaparegués, però vaig dir que no. L'hem retornat als "orígens". És la situació ideal? No, crec que s'ha de repensar l'Institut, no fer-lo créixer, ni fer-lo una repartidora, sinó que sigui un vertader institut d'estudis. Per això volem introduir les aportacions que hi pugui fer la universitat.

L'Institut tenia un pressupost de tres milions d'euros. On han anat a parar aquests doblers?
A Hisenda. Hem tingut un milió i escaig de pressupost.

La vostra antecessora impulsà les Converses de Formentor. Després de partir ella, passaren a Presidència. No els volíeu?
Les Converses les fa el Govern i si em diuen que es fan des de Presidència, em sembla bé. Allò important és que es facin.

Quins doblers aporta la vostra conselleria a les Converses?
D'ençà que jo hi som no hi aportam res, ho fa Presidència.

Queden enlaire dos projectes estrelles de Galmés: el Consell de les Arts i el Consorci de l'Audiovisual i Cinema. Què fareu?
Eren projectes estrella que no començaren a caminar. Abans de jo entràs, el Consell de Govern ja havia aturat el Consorci. Hi va haver intents per posar en marxa una altra figura per potenciar el cinema i l'audiovisual, però vingueren les retallades i s'hagué d'aparcar. Tenim problemes econòmics per acabar les que estan en marxa i no se'n podem crear d'altres. Aquest és el problema.