Allò primer que vull dir és que aquest escultor no té res a veure amb altres treballadors d'aquesta pràctica artística. Aguiló treballa amb material de deixalles, però quasi sempre amb tubs o peces de ferro. A diferència de l'objet trouvé, o cosa trobada, que es va convertir en una de les categories centrals del surrealisme, al treball d'Aguiló es produeixen dos fets: d'una banda, pot ser que li suggereixin formes les deixalles que troba i, d'altra banda, pot se que cerqui una forma de ferro determinada per a fer el que ha pensat anteriorment. L'actual exposició al Casal Solleric acull obres realitzades des de 1986 fins a l'actualitat, unes, propietat de l'artista i la major part, provinents de col·leccions particulars o institucionals.

De manera general, volem dir que es com un repàs a un bestiari, perquè inclou peces d'animals de terra, com les aranyes, peixos i elements del fons marí, i aus que creuen el cel. També hi trobem alguns personatges molt esquemàtics en els quals incorpora la pedra o la fusta, aquestes dos més el ferro són els materials amb els quals treballa Ferran.

De gran creativitat, l'artista no esgota el seu alfabet artístic, sinó que sempre ens sorprèn amb noves propostes. Si hem dit que el ferro, la fusta i la pedra són els principals materials, valorem molt positivament la incorporació que Aguiló fa dels fils de niló blau o vermell amb el qual fa el plomatge d'unes aus.

Hi ha peces amb algunes parts punxegudes que sembla que ens poden engolir i altres que tenen un caràcter més plàcid. Un altre aspecte de les seves obres és el sentit d'ironia i de crítica que aquest artista sempre concedeix als seus treballs. Aquesta exposició, amb un bon comissariat de Marta Sierra, serveix per tenir una bona panoràmica del treball escultòric d'aquest artista des que es va iniciar en l'escultura fins ara i que cal veure a la planta noble de Casal. Sense dubte, podem afirmar que Ferran Aguiló és un del més bons escultors de Mallorca.