El mallorquí Toni Amengual (Palma, 1980) ha estat un dels elegits per formar part de l'exposició Talent latent, un dels pilars del festival SCAN de Tarragona, de fotografia, que pretén donar algunes pistes sobre les direccions que segueix la creació contemporània en aquesta disciplina. Amengual integra una llista de tretze noms, entre els quals també es poden trobar els de l'holandès Levi va Veluw, la francesa Cécile Decorniquet i la russa Anastasia Khoroshilova. La selecció dels artistes que componen Talent latent es va dur a terme entre més de tres-cents candidats, una tasca gens senzilla per als organitzadors.

Amengual exposa a Tarragona una sèrie titulada Fe cega. Afirmar que es tracta d'una reflexió sobre la religió tal vegada pugui sonar pretensiós, però aquests instants captats per la càmera del mallorquí a Jerusalem són un bon punt de partença per intuir actituds, sentiments i problemes que es donen dins el sempre complicat fet religiós.
Encara que dir-ho no és més que caure en una de les obvietats que circulen de boca en boca quan es parla d'art, cada creador té tota una visió del que ha de ser una obra d'art al darrere. En el cas de Toni Amengual, la immediatesa del clic de la càmera no és incompatible amb una reflexió prèvia a l'obtenció de la imatge. "Pitjar el botó és el darrer de tot, és la punta de l'iceberg", afirma. "S'ha de pensar abans de disparar", hi insisteix.
"Fer bones fotos no és el mateix que dedicar-te a la fotografia", continua explicant. "La fotografia és una mentida, una il·lustració, una visió subjectiva, una interpretació que es realitza amb unes determinades eines", precisà.

Malgrat haver estudiat biologia, la fotografia ha estat una constant en la vida de Toni Amengual, que en l'actualitat ensenya a l'Escola Superior Balear. "Quan vaig comunicar a casa meva que volia estudiar fotografia, la meva mare em va demanar: 'Estudiaràs durant tres anys el que tothom sap fer sense estudiar?'. Així que me'n vaig anar a Barcelona a fer biologia. Però estic molt content per això, perquè la meva experiència universitària m'ha servit molt per treballar. Això sí, si la fotografia fos una carrera universitària, l'hauria feta directament".
Quant a l'experiència a Tarragona, el balanç és ambivalent, sobretot per les comparacions a l'hora de tornar a casa. "Tarragona és una ciutat com Palma.

De fet, ni tan sols és capital de la comunitat, i allà han muntat un festival de fotografia que ja voldríem nosaltres aquí", comenta. Malgrat tot, l'experiència a Talent latent ha estat "molt positiva". "Sempre està molt bé que et reconeguin la feina, perquè això et dóna ales per continuar endavant. Coses així em fan pensar que no ho faig tan malament", diu amb la ironia de qui ja fa una bona part de la seva vida que aposta per la creació artística. "A més, he tingut l'oportunitat de conèixer altres fotògrafs que estan en la meva mateixa situació i hi he pogut compartir un munt de coses. Cada un ha aportat la seva experiència i l'intercanvi ha estat molt interessant", assenyalà.

I és que la realitat d'aquells que es dediquen a la fotografia, i a l'art en general, moltes vegades està lluny dels clixés romàntics sobre la vida de l'artista. "És veritat que el treball de fotògraf compleix en part les expectatives de la idea romàntica sobre aquesta professió, però també té una part bastant amarga", diu. "L'art té una part creativa que consisteix a desenvolupar idees. Tothom té una parcel·la així, aquí ningú no ocupa un nivell superior. Després està el tema del mercat de l'art, que és una qüestió completament diferent", subratlla. Però, tot i els moments més durs, el repte d'aquest fotògraf mallorquí continua sent "veure les coses en primera persona i investigar". "La fotografia és la manera d'endur-te una constància de les experiències". Allò important és fer el que un vol i, "si agrada, idò molt millor. A tots ens agrada el reconeixement", remarca.