Hi ha persones que, malgrat que ens deixin, creixen com a referents a mesura que passa el temps. Aquest és sense dubte el cas del manacorí nascut a Guinea Guillem Fullana d'Efak, un cantant, poeta i escriptor que fou, per damunt totes les coses, un home que estimà la vida i la seva terra. Ja fa tretze anys que Bartomeu Mestre, Balutxo, donà a conèixer Balada d'en Guillem d'Efak, una biografia fruit de l'amistat i de les bones converses. Ara, quan la figura del manacorí és més gran que mai, ha arribat a l'hora de revisar el treball de llavors amb una edició ampliada, de la qual quasi es podria dir que és un llibre nou.
"Estic molt content d'aquesta feina. S'han fet moltíssimes coses sobre Guillem d'Efak des que morí, ara fa quinze anys. És una pena que ell no ho hagi vist, però també és bo perquè és la comprovació que la seva obra està viva", explicà Balutxo sobre el llibre, que qualificà com a "d'aventures". "El secret és l'esperit de Guillem d'Efak, perquè fou ell qui va tenir una vida d'aventures".
En aquesta obra, la presència de d'Efak és una constant. Les seves paraules fan la funció d'il·lustradores d'allò que es conta i ofereixen al lector un viatge a una època en què la llibertat era un luxe del qual pocs eren capaços de guadir. "Guillem se'n va anar a Barcelona l'any 1962 i no tornà fins a 1985. L'Illa li era estreta en aquella època. Malgrat la situació política, ell mai no va tenir por. Sempre fou crític", va comentar Bartomeu Mestre, que també volgué destacar el valor de la figura del cantant i poeta manacorí com a "referent d'integració". "És un símbol que necessitam perquè es va integrar totalment. A més a més, és un paradigma de la defensa de la llengua, la cultura i el territori", digué Balutxo. La llàstima és que aquest referent no hagi tengut el pertinent reconeixement de les entitats polítiques. "La taca negra de Guillem és el paper de les institucions, que l'han condemnat. Ell ésviu perquè el poble ha fet que visqui. Sempre va ser una bèstia negra del poder".
