Al campament de refugiats de Betlem, una gran clau penja a la porta d'entrada. Devora, un cartell avisa que "no estam en venda, tornarem a ca nostra". És una de les crues estampes amb les quals es trobà la primera brigada de Músics catalans per Palestina , composta per Nabil Mansou, Cesk Freixas, Obrint Pas i Pau Alabajos. Aquest era un viatge de solidaritat però també d'anàlisi social d'un poble marcat per la lluita i la tergiversació de la informació. Ara, aquestes vivències han quedat plasmades en el documental Més enllà del mur: cançons contra l'apartheid, que ahir capvespre es presentà a Can Alcover.
El director de la cinta, Josep Pitarch, i els músics d'Obrint Pas Xavi Sarrià i Miquel Gironès, presentaren el documental, que transcorre durant l'agost de 2009. "L'objectiu era enviar-hi gent de l'àmbit de la cultura per poder interactuar amb el poble palestí", explicà ahir Sarrià, qui afegí que el resultat fou "descobrir una realitat que no coneixíem i que viu més enllà de la premsa internacional".
Durant quinze dies, els brigadistes -com se'ls sol anomenar popularment- conversaren amb agents culturals de Jerusalem, Ramala, Betlem i Acre, part d'ells marcats per l'imperiós mur de ciment alçat d'ençà del 2002 i que pretén travessar 721 quilòmetres de Cisjordània. Per alguns, aquest és el màxim exponent de la repressió palestina, malgrat que el Govern israelià l'anomena la "tanca de segurat". Els músics catalans, per contra, en diuen el mur de segregació.
El Conservatori de Betlem, els teatres autoconstruïts ens camps de refugiats o un centre social de Jerusalem on el hip hop és tota una quimera foren alguns dels indrets visitats pels músics. "Hi ha moltíssima gent jove com nosaltres, amb les mateixes inquietuds, que treballa amb la cultura com una arma per trencar la desinformació i la resignació", assegura Sarrià. Val a dir que no tot foren assentaments palestins, ja que la realitat israeliana també és present en aquest documental. "Pateixen les dues parts", afegí Ginorès, alhora que apuntava que "hi ha hagut un conflicte sempre: els jueus han viscut sempre a Palestina i els àrabs també. Són la mateixa gent". L'incident recent amb la Flota de la Llibertat és, segons els músics, un altre dels fets que ha posat en relleu el posicionament d'una part de la comunitat israeliana contra la militarització de l'Estat i les polítiques de la por cap al poble palestí. "Els protagonistes d'aquest documental són el testimoni de tota aquesta gent que viu en camps de refugiats i que, a la vegada, ens ha ajudat a trencar tòpics", va assenyalar.
Així mateix, el director apuntà la necessitat de mostrar totes les parts del conflicte, malgrat l'intent fallit "al barri jueu d'Hebron, on cap dels colons no va voler parlar amb nosaltres sobre la situació". "He cercat l'equilibri entre la part musical i la part més sociopolítica d'una història que va evolucionant a través dels ulls de la brigada i amb les diferents realitats que ens anàvem trobant", indicà a l'hora de parlar de l'esperit de la cinta, que ja s'ha projectat a part dels Països Catalans.
Esperit permanent
Tot i això, la situació palestina és dura, comentà Xavier Sarrià, qui narra la sensació de "claustrofòbia" pel fet d'estar "envoltat de tantes càmeres de seguretat, de tants murs, fils d'aram, armes o els checkpoints. Tot és com molt claustrofòbic. Vols partir d'allà", explicà. "La clau a l'entrada del camp de Betlem és el símbol de com conserven les claus de ca seva, però aquestes ja no existeixen. És comprendre la resignació de la gent que varen treure del lloc on vivien i ara ja no hi és", precisa el vocalista. Malgrat tot, Josep Pitarch manté que el poble palestí manté un "punt d'esperança per un projecte un poc utòpic de formar un estat on puguin conviure tots; en cap cas no es parla d'expulsar jueus. Tot i ser els oprimits, ells tenen aquesta voluntat integradora", conclou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.