Un poemari amb influències del manga i del ciberpunk; una obra de teatre amb carnalitat, amb text i fàcilment representable; una novel·la intimista protagonitzada per un periodista i escriptor, amb la ciutat de València com a fons, i una història de la censura franquista a través del personatge de còmic Flash Gordon s'endugueren ahir els premis Octubre que convoca cada any Acció Cultural del País Valencià.
Darrere de les històries hi ha els noms dels guanyadors: Lluís Calvo (Saragossa, 1963), membre del grup dels imparables i mereixedor del premi Vicent Andrés Estellés de poesia per l'obra Col·lisions; Manuel Molins (Alfara del Patriarca, 1946), un dels clàssics del teatre valencià que guanyà amb Dones, dones, dones; Rafa Gomar (Gandia, 1955), que s'endugué l'Andròmina de narrativa amb la novel·la Andròmines, i el periodista Vicent Sanchis (València, 1961), que recull el testimoni del premi Joan Fuster d'assaig amb l'obra Franco contra Flash Gordon.
Els premiats varen rebre els distintius en el marc de la tradicional Nit dels Octubre, que anit va ser presentada per l'actriu valenciana Rosana Pastor i que tingué la presència del director general de Cultura del Govern balear, Pere Joan Martorell, i de representants del PSM i de l'Obra Cultural Balear.
Lluís Calvo va explicar que "el meu poemari presenta un diàleg entre les formes clàssiques i les contemporànies més marginals" i assegurà que ha volgut introduir "l'element de friquisme a la poesia perquè el friqui és un personatge interessant que prové del món grotesc, una cosa que m'interessa precisament per això". La seva obra manté una combinació de poemes llargs i algunes peces de prosa poètica en forma d'aforisme molt més breus i de pensament concentrat.
Per part seva, Manuel Molins va explicar que "jo sempre he estat partidari de cercar un teatre de la comunicabilitat". Precisament aquesta comunicabilitat i les seves facilitats per ser duta sobre l'escenari foren dos dels detalls que va remarcar el portaveu del jurat del premi de teatre, Rodolf Sirera.
En narrativa, el jurat va premiar un veterà de la literatura que debuta en el gènere novel·lístic. Rafa Gomar va expressar que "la meva és una novel·la que pretén reflexionar sobre la vida i sobre el dolor i per això necessitava una estructura complexa, no lineal".
Sense cap mena de dubte, el títol de la nit va ser el de Sanchis. La seva obra neix de l'afició de qui va ser director de l'Avui pel col·leccionisme de còmics i vol ser una reflexió sobre el paper de la censura a l'Estat espanyol. "Per això requeria un personatge vingut de fora, com Flash Gordon, perquè no duia implícita l'autocensura que s'aplicaven els autors d'aquí". En el seu text Sanchis mostra com la censura en l'època republicana s'acarnissava amb l'erotisme, mentre que a l'època franquista se centrava en els continguts ideològics fins al punt que l'únic àlbum que no es publicà fou "una aventura de Gordon, l'única que passa a la Terra, en què s'enfronta amb els nazis. Era un original de l'any 1947 i mai no es va publicar aquí perquè, per al règim de Franco, això de fer front als nazis era un problema". El periodista va explicar que "sobre els còmics la llei de la censura va ser vigent fins al 1977".
