Un mínim de 64 ciutadans de les Illes Balears varen passar pels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. 37 hi varen perdre la vida, 26 varen aconseguir sobreviure-hi -amb diferents graus de seqüeles- i poder veure el dia de l'alliberament per part de les tropes nord-americanes, i tan sols un va evadir-se dels camps de concentració. La majoria d'aquests illencs varen anar a parar a dos indrets geogràfics que estan marcats a sang en la memòria de l'Europa contemporània: Mauthausen i Dachau.
Les dades varen ser aportades pel professor d'Història de la Universitat d'Alacant Josep Miquel Santacreu, que ahir pronuncià la conferència Catalans, valencianas i balears als camps d'extermini nazis. La seva intervenció està emmarcada en el Congrés històric dels premis Octubre, que enguany es dedica a recuperar la memòria del 1939 i de les conseqüències de l'exili per a la vida política i cultural dels Països Culturals. Santacreu va explicar que "en tot cas estam parlant de mínims, perquè aquestes són les dades que hem pogut recuperar i certificar amb noms i cognoms, provinents de manera majoritària dels registres dels camps de concentració. És segur que foren molts més i que no els podem documentar, però en història hem de fer feina amb certeses i en cap cas amb suposicions".
La gran majoria dels illencs que varen acabar a mans dels nazis eren soldats de lleva que varen tenir mala sort. Allistats en el bàndol republicà varen acabar la campanya al Nord de l'Ebre i des d'allà participaren en la retirada de Catalunya. En passar la frontera i desarmats acabaren als camps francesos i d'allà en els batallons de treballadors o de marxa. D'aquí als camps nazis hi va haver una sola passa. Una vegada en mans dels alemanys el seu destí va ser ben tràgic: l'esclavatge i la lluita per la supervivència. Els que varen quedar a Espanya o varen tornar des de França els va esperar també la duríssima repressió franquista.
A aquests soldats francesos se'ls va desproveir de qualsevol consideració de presoner per ser espanyols i perquè el règim franquista va repudiar d'ells i els negà la nacionalitat, en un dels famosos pactes de Serrano Suñer amb l'Administració alemanya que encara estudien els historiadors. Si s'investiga l'origen per illes es veu que hi ha 22 ciutadans de Mallorca, 22 de Menorca, 15 eivissencs i 5 formenteres que varen anar a parar als camps. A aquestes xifres s'hi han de sumar els 2361 ciutadans del País Valencià i de Catalunya que també anaren als camps de concentració per obtenir el resultat final de ciutadans dels Països Catalans en mans dels nazis.
