Un atleta arribant a la meta després d'una cursa és la imatge de la portada número 598 de Serra d'Or, que sortirà el proper mes d'octubre. La coberta de l'esportista celebra els cinquanta anys de la revista. Mig segle abans, la primera pàgina de la publicació encetava una època de ressò cultural. Tot i aquests cinquanta anys de singladura, la revista ja es feia des d'un temps abans per part de l'Abadia de Montserrat. "L'any 1959 fou quan es fusionà Serra d'Or amb la revista Germinàbit i començà la trajectòria única de les dues publicacions", aclarí el director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el pare Josep Massot i Muntaner.
Després de mig segle, l'única publicació catalana de la dictadura continua amb la tasca de difondre la cultura i les arts. "Encara que també es publicaren altres revistes, no tingueren continuïtat", explicà el pare Massot. D'aquesta manera, Serra d'Or ha fet d'altaveu de l'àmbit cultural català durant cinquanta anys. A més, ha estat tribuna de llançament i de reconeixement per a escriptors com Baltasar Porcel i Montserrat Roig, entre molts altres.
"Serra d'Or ha estat sempre una revista oberta a la gent jove, en la qual molts autors s'han donat a conèixer", afirmà Massot. De fet, la publicació fa cada any una crida als escriptors joves -fins a trenta-cinc anys- i els convida a col·laborar en la revista amb els seus articles i reportatges per tal d'introduir-los en el món literari.
Pionera en guardons
Serra d'Or també fou primerenca en el lliurament de premis per a obres escrites en català. Els premis Crítica, dividits en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre i literatura infantil i juvenil, començaren la trajectòria l'any 1967. "Al principi, els noms dels guardonats sortien a la revista perquè fer-ne un acte públic era impensable en aquells moments", recordà el director de Serra d'Or. "Però, després de la mort de Franco, començàrem a organitzar una cerimònia senzilla a la llibreria Ona", puntualitzà. Avui dia, els premis Crítica Serra d'Or tenen una festa al mes d'abril, en la qual es conviden tant premiats com personalitats del món de la cultura.
Durant aquests cinquanta anys, la revista s'ha anat renovant, com per exemple amb l'ús del color i l'augment de col·laboradors. "El més important és que n'hi ha de nous. Les seccions són més vives i modernes que abans, sobretot perquè hi ha columnes que canvien d'escriptor cada sis mesos i així podem donar veu a moltíssimes persones", sentencià el pare Massot.
Empremta única
Pel director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, allò que més caracteritza Serra d'Or és haver estat durant molts d'anys "l'única plataforma que hi havia". "La revista ha intentat sempre no quedar antiquada, sinó que ha volgut posar-se al dia i tenir col·laboradors i temes adequats per a cada moment", afegí el director de Publicacions. Serra d'Or no tracta "qüestions polítiques per no entrar en partidismes", precisa. Després de la mort de Franco, la revista catalana s'ha mantingut en "una línia de política cultural".
