Mig amagats entre l’arbreda, Vilafranca de Bonany oculta tresors patrimonials que per a la majoria de ciutadans passen desapercebuts i que, ara, poden ser objecte de protecció. Són els jaciments arqueològics d’Alcúdia-Arrom, les pletes de la Moleta, la Moleta i el turó d’en Boleto. Quatre assentaments que formen un triangle estratègic pels voltants de la vila i que foren objecte de debat en la passada Ponència Tècnica de Patrimoni.
Els tècnics del Consell aposten per iniciar els tràmits d’incoació d’aquests quatre jaciments com a Bé d’Interès Cultural amb la categoria de zona arqueològica, tal com ha sol·licitat l’Ajuntament de Vilafranca. Aquests quatre punts divergeixen pel que fa a les seves restes, l’estat de conservació i les característiques arqueològiques. Al jaciment d’Alcúdia-Arrom, vora les cases que porten el mateix nom, encara es conserva en estat ruïnós el molí. Aquí hi figura una dispensió de ceràmica que ara és objecte d’estudi. Quant a les pletes de la Moleta, també s’hi troben restes de construccions molt arrasades que, possiblement, estan vinculades amb les cases de la Moleta on s’han localitzat fragments d’una escultura talaiòtica enclastrada dins les cases de la possessió.
En aquesta, els tècnics del Consell hi han constatat una paret construïda amb el reaprofitament megalític, i també restes de material ceràmic del període talaiòtic.
El quart indret és l’anomenat turó d’en Boleto que, tot i no presentar estructures en superfície, es considera un emplaçament important per a la comprensió del procés de romanització de la zona. Un espai on s’han localitzat restes de ceràmica romana, tant de l’altoimperial com de la tardana, a més de produccions ceràmiques del talaiòtic.
Dimarts, dia 19, la Comissió de Patrimoni haurà de decidir si posa en marxa els mecanismes de protecció per als quatre jaciments del Llevant.
Quants i quants monuments megalítics s'han perdut a les illes per la ignorància i la falta d'interés en conservar-los per part dels governants i dels propis habitants. S'han destruït talaiots sencers per fer llits de carreteres, per eixamplar terres de conreu; s'han tapat sitjots perquè els consideraven un perill-quan ja no servíen per amagar-hi res- s'han cegat coves per enterrar-hi bísties i darrerament amb l'expansió urbanística desenfrenada que hem sofert i la construcció d'autopistes, s'han fet vertaderes barbaritats.
En temps del franquisme, que ja és dir, es va fer un inventari dels monuments megalítics de Mallorca i Menorca ( era ministre de Cultura, Lora Tamayo) que els posava sota protecció de l'Estat, tant els coneguts com els que es trobassin més endavant. I ara encara esteim amb aquestes?. Quina llàstima que poc a poc sense adonar-nos anem perdent, dia rera dia, un patrimoni irrecuperable.