nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 19°
27°

Espriu a Villangómez: “Us admiro profundament”

Jaume Marí treu a la llum les cartes que envià el poeta de Sinera a l'homenot d'Eivissa. En total són vuitanta-sis missives dipositades a l'Arxiu d'Eivissa

Una profunda admiració personal i per l’obra poètica. Això és el que sentia un poeta com Salvador Espriu per l’homenot eivissenc Marià Villangómez. I aquesta és una de les conclusions a les quals podran arribar els lectors de La carpeta 49, el llibre que acaba de publicar Jaume Marí i Prunella en el qual analitza bona part de la correspondència que Espriu envià a Marià Villangómez. El volum acaba de ser publicat per Abadia de Montserrat i permet lloar encara més l’obra poètica de l’eivissenc, però a través de les paraules d’un dels genis literaris catalans més importants del segle XX.

Espriu dedica a Villangómez paraules com aquestes: "Estic molt content que la gran veritat dels vostres versos es vagi obrint a poc a poc, camí, es vagi imposant als cecs, sords i muts d’aquest cadavèric país" el dia 27 d’agost de 1964. No acaba aquí la lloança. Espriu havia escrit també coses com "sou ara, de molt, el poeta més gran de les nostres illes i un dels més grans i cabdals del nostre redol idiomàtic. Us admiro profundament, de debò, jo que sóc tan parsimoniós en les meves admiracions" o per exemple aquesta missiva del 1958: "En vós saludo, una vegada més –i que ho pugui fer sovint– un dels més pulcres i alts esperits de la nostra terra i de la nostra llengua, un dels més grans artistes de tots els temps".

Tant Villangómez com Espriu varen néixer el 1913, però la seva relació epistolar no es va iniciar fins a l’any 1951. Malauradament, i tal com explica Marí, les cartes que envià Villangómez al poeta creador del mite de Sinera s’han perdut i per això mateix no s’ha pogut reconstruir la correspondència sencera. La carpeta 49 que dóna nom al títol correspon a tot un seguit de papers duts a l’arxiu Marià Villangómez, dipositat a l’Institut d’Estudis Eivissencs. Aquests papers són totes les missives que va enviar Espriu a l’autor de Sonets a Balansat. En total són vuitanta-sis cartes, targetes de visita o postals, però no s’han pogut reproduir tots, encara que l’autor de l’edició sí que els ha analitzat tots i hi fa referència.

Coneixement mutu

L’amistat i la coneixença entre els dos poetes segurament devia datar de l’any 1943, quan Villangómez fou destinat com a mestre a Cornellà de Llobregat. Explica Marí que "el respecte absolut que es professaven l’un i l’altre ve marcat, per sobre de qualsevol altra qüestió, per l’autoritat cívica i moral que tant Espriu com Villangómez manifestaren al llarg de tota la seva trajectòria vital". També assegura que "l’amistat entre Villangómez i Espriu és estricta i fidel, llunyana i propera, una amistat fruit de la paraula i, evidentment, també dels trets caracterials de dos homes capaços d’enarborar, des de la discreció, un complex model poètic".

"No es tractaria, però, en cap cas d’una amistat producte del contacte sovintejat, tot i que Marià Villangòmez no desaprofités els viatges a Barcelona per fer una visita al seu amic. Sinó producte, un cop més, d’una fidelitat inserida en el missatge poètic. Per a Espriu, Villangómez fou un autor cabdal dins la literatura catalana", afegeix l’autor que ha revisat a fons aquesta relació epistolar. A més, esmenta també els paralelismes que hi ha entre l’autor de Setmana Santa i el d’Els dies, ja que "són importants dins la maduresa històrica d’ambdós escriptors", sentencià.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià Mengol, fa mes de 13 anys
És curios perquè amb el temps Villangómez passa de molt davant Espriu, al·lucinat amb allò de Sepharad i l'Espanya plural. Els seus poemes són més pesats que una vaca damunt un ou.
Valoració:-1menosmas
Per salvadora, fa mes de 13 anys
Perdó, "quina feina"
Valoració:0menosmas
Per Salvadora, fa mes de 13 anys
Quin feina més important! Admiro profundament els dos escriptors.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente