«Man al meu Centurió Cinquè Corneli que porti públicament per la ciutat Jesús Crist, lligat i flagelat, i que sigui vestit de púrpura, i coronat d'algunes espines, amb la pròpia Creu a les seves espatlles perquè sigui exemple per a tots els malfactors». Amb aquestes paraules, segons explica la tradició cristiana, Ponç Pilat condemnà Jesús a la mort a l'hora que es rentava les mans per alliberar-se de qualsevol culpa.
Mallorca no ha quedà immune a aquesta sentència del governador de Judea i durant lustres ha rememorat cada Divendres Sant el dictamen de Pilat a través de la música i els cants. Una sentència, del cert, que arribava a «mig atemorir» el poble la sobrietat i la contundència dels seus mots.
Recollida per primera vegada l'any 1695 per Pedro Antoni Frontera, segons explica el professor de la UIB Felip Munar, hi ha constància que el Divendres Sant els pobles d'Alaró, Binissalem, Bunyola, ses Salines, Fornalutx, Sóller, Artà i Algaida cantaven aquesta sentència. Abans de començar la processó es llegia o cantava aquesta dictament, previ a una forta trompetada per atreure l'atenció de la gent. Aquest so afirmava les acusacions que l'evangeli posa en boca dels sanedrins.
«La majoria del poble no sabia llegir ni escriure i aquesta era una manera d'adoctrinar la gent sobre la fe cristina», assegurà Munar, qui afegí que aquest cant avui ha desaparegut. «Fa uns vint-i-cinc anys vaig conèixer un home d'Alaró que ens va cantar la sentència, l'havia apresa del seu padrí», afegí el professor entès amb cultura popular. Malgrat que la lletra i la música s'hagin perdut en l'oblit, dos pobles de l'Illa encara conserven alguns elements que recorden aquesta «lliçó». A Montuïri hi ha gent que encara parla del «balcó del Pilat» a una balconada de la via en la qual se suposa que era des d'on començava el Viacrucis amb la lectura solmene o cantada de la sentència.
Tanmateix, l'element més curiós es troba a l'arxiu parroquial de Sineu que, talment com si fos una peça de museu, es troba l'anomenada trompeta de la sentència. L'instrument actual està datat del segle XVI i ha perviscut amb males condicions a causa «que es feren nombroses soldadures per arranjar-la», explicà l'escolà sineuer. Un home vestit amb caperutxa era l'encarregat de tocar la trompeta, que feia un so estrident sense cap tipus de melodia. «A la solemnitat del Divendres Sant s'afegia aquests sons que feien que els mots sonassin encara més esgarrifossos», explica Munar. Aquesta potser era una de les maneres que emprava l'església d'un temps per donar a conèixer la Passió de Crist d'una manera un tant «teatralitzada». Unes lliçons que també servien per adoctrinar un poble analfabet i així poder-los tenir més «controlats».
