Amb peus de plom però amb optimisme. D'ençà de dimarts Cristina Ros (Palma, 1964) encara el repte de dirigir el Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard però, ho fa amb cautela. Crítica de l'art, comissària i periodista, Ros assegura que abans de parlar de projectes o de canvis ha d'analitzar la situació del centre. El seu nomenament, malgrat tenir el suport unànim del Patronat, no ha vingut embolicat en cotó fluix, les crítiques s'han deixat sentit i la nova directora creu que «totes les opinions són respectables» i afronta el repte «amb coratge».

- Per què creis que heu estat l'escollida per dirigir Es Baluard?

- Per què el Patronat del Museu va pensar amb un perfil de persona que conegués la realitat artística de les Balears i, a la vegada, tingués una mirada àmplia de l'art. Però sobretot que jo tingués unes relacions properes i també que fos coneixedora del món artístic balear, per tal de ser capaç de tenir una complicitat amb aquest sector.

-Aquest és, aleshores, el vostre principal actiu?

- No, també he de tenir la mirada oberta cap a altres realitats, però crec que en aquest moment han pesat més aquestes complicitats i coneixements amb el món artístic de les Illes.

- Columnista i crítica d'art d'un mateix grup editorial. Fins a quin punt això ha influït amb la polèmica?

- Des del 1995 he tingut una col·laboració diària amb diversos mitjans del Grup Serra i estic orgullosa de la feina que he fet. Però d'ara endavant m'han de valorar per la tasca que dugui al capdavant del museu. Totes les opinions són respectables, però m'agradaria que no em jutgin per una realitat passada, que em valorin com a directora del Baluard i pel que faci al capdavant del museu, un treball que encar amb optimisme. A més, no té res a veure el fet que jo hagi estat articulista amb el fet que jo ara sigui directora.

- Parlau de connexió amb les Balears. Es Baluard ha de tenir més vinculació amb els artistes d'aquí?

- Això és bàsic. Els artistes illencs s'han de sentir amb suport, escoltats i a més, s'han de sentir part del Museu.

- Ha mancat fins ara aquesta simbiosi?

- Més que fer una crítica al passat, jo vull parlar en positiu d'un futur. No sé si fins ara hi ha hagut altres feines a fer, en canvi ara, el que trob que s'ha de fer és que ells sentin que Es Baluard és un museu de tots. Només si fem feina, entre tots junts podrem fer un museu que tingui moltes coses a dir amb vista a l'exterior.

- Tres directores en quatre anys de vida. Ja heu parlat amb la vostra predecessora, Marie-Claire Uberquoi? Com ha estat l'entrega de la «cartera»?

- Hem parlat i hem de tornar a fer feina aquests dies. Des del Museu parlarem de la possibilitat que Marie-Claire Uberquoi participi en alguns projectes de futur.

- El pressupost d'Es Baluard ha anat incrementant amb els anys. Creis que la xifra actual s'ajusta al tipus de Museu que teniu en ment?

- Em consta que totes les institucions públiques, i per tant tots els ciutadans de Balears, fem un esforç considerable per nodrir pressupostàriament Es Baluard. Així mateix, aquest no és un pressupost que permeti fer grans projectes, però si que permet fer projectes amb il·lusió i esforç, un poc d'imaginació i la suma d'esforços amb altres centres culturals. A més, no hem d'oblidar que Es Baluard té una àrea que treballa per generar recursos, l'objectiu no és que haguem de carregar més despesa als pressuposts públics, l'objectiu és que Es Baluard generi més recursos propis.

- Unes 500 obres de fons, és una xifra més que considerable. Com el donareu a conèixer perquè engresqui?

- Com a punt de partida tenim una riquesa que és la col·lecció, que arribà al Museu sobretot per cessions temporals o donacions per part d'institucions del Patronat i la Fundació d'Art Serra, a més d'altres entitats. Aquesta és una riquesa que s'ha de tenir en compte. A més, també m'agradaria posar tot el fons a disposició dels ciutadans. Molts de museus tenen a la web un directori amb autors i obres; aquesta és una tasca que hem d'estudiar per poder abocar tots aquests fons a la xarxa. És evident que no és el mateix, però el ciutadà tindrà l'oportunitat de veure l'obra en directe, perquè les exposicions aniran rotant, i també per internet. El que hem de fer és que la col·lecció sigui més rotatòria, que hi hagi mirades més diverses encara que sempre hi ha unes obres de referència.

- Teniu en ment idò, un Museu més dinàmic?

- Aquest és un dels eixos fonamentals del nou projecte d'Es Baluard. Un museu més dinàmic, més proper, un centre cultural, un espai de trobada i un espai amb un gran sentit de servei sociocultural. Crec que la gran força que tenen els museus, és que han deixat de ser un poc «els temples de reverència inqüestionables» per ser espais de seducció, de debat.

-Trobau que s'hauria d'haver fet un concurs públic per escollir el director d'Es Baluard?

- Crec que es molt vàlida l'opció d'un concurs públic, igual que també són vàlides altres opcions. Tot depèn de les circunstàncies de cada moment. Hi ha circunstàncies i moments que aconsellen primer traçar un perfil determinat per una realitat i una situació concreta i, sobre aquesta situació, estudiar una sèrie de perfils. A vegades el concurs es pot extralimitar d'aquestes necessitats. Són opinions, el concurs està molt bé. Però també n'hi ha d'altres.